Resultats de la cerca

Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders comunistes,…

Cop d’estat militar a Líbia Moammar al-Gaddafi accedeix al poder

En una cimera celebrada a Viena, en la qual participen els ministres d’Afers Estrangers dels EUA, Rússia i diversos estats de la Unió Europea, s’aprova aixecar l’embargament d’armes al govern d’unitat libi per tal de combatre l’Estat Islàmic i els traficants de persones Al febrer del 2011 el Consell de Seguretat de l’ONU va imposar un embargament d’armes quasi total a Líbia en resposta a la situació caòtica del país després de l’enderrocament de Moammar al-Gaddafi

Al mes de març, els Emirats Àrabs Units van decidir participar en l’execució de la zona d’exclusió aèria sobre Líbia contra Moammar al-Gaddafi Els Emirats es van sumar a Qatar, l’altre país àrab que va donar suport a les operacions militars A l’abril, les autoritats del país van detenir dos prominents activistes a favor de les reformes democràtiques Nasser bin Ghaith, analista financer i professor universitari, i el blocaire Fahad Salem al-Shehhy Als Emirats Àrabs Units, el tercer exportador mundial de petroli, oficialment no hi ha grups d’oposició i estan prohibits els partits…

Al març, l’emir Hamad bin Khalifa al-Thani va decidir participar en la missió internacional contra Moammar al-Gaddafi, tot i que el país va mantenir un discret perfil al llarg de les revoltes a Bahrain i va decidir no contribuir amb tropes per a reprimir-les En el cas de Líbia, l’emissora Al-Jazira, propietat de l’emir, va animar des del primer moment els rebels i va donar suport a les revoltes a altres paï-sos àrabs Al-Thani, un dels homes més rics del món, no ha autoritzat l’existència de partits polítics al seu país

Després d’estudiar a la Universitat d’Oxford i a l’escola d’estudis orientals i africans de Londres, es doctorà a la London School of Economics Allà es convertí en catedràtic de relacions internacionals, especialitzat en temes d’orient mitjà, el món àrab i la guerra freda També fou membre del Transnational Institute, de l’Acadèmia Britànica i del consell editorial de la New Left Review, així com professor de l’Institut de Barcelona d’Estudis Internacionals Com a lingüista, defensà la centralitat del llenguatge per entendre els processos de globalització Els darrers anys de la seva vida,…

Professor de política i sociologia a l’Open University, a la London School of Economics and Political Science  LSE i, des del 2012, a la Universitat de Durham, entre d’altres Cofundà l’editorial Polity Press, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats Especialista en les relacions internacionals, analitzà diverses qüestions de la democràcia, la governança global i la globalització Juntament amb Daniele Archibugi, desenvolupà els conceptes de cosmopolitanisme i de democràcia cosmopolita El març del 2011 el seu nom s’associà amb un escàndol relatiu a connexions líbies de l’LSE i…

És un concepte encunyat pel coronel Gaddafi en el seu Llibre Verd per definir un sistema de democràcia directa articulat, de dalt a baix, en comitès popular locals assentats sobre les estructures tribals tradicionals, que delegaven els seus representants al Congrés General del Poble poder legislatiu, que, al seu torn, designava els membres del Comitè General Popular poder executiu Dins d’aquesta estructura, Gaddafi es reservava el paper de líder amb una funció de cohesió nacional tanmateix, acabà exercint un poder autocràtic El règim s’inspirava en la doctrina de la “tercera via…

El règim de Moammar al-Gaddafi, que va fer costat a Ben Ali durant l’aixecament popular a Tunísia, va veure com, a partir del mes de febrer, van prendre cos les protestes a Líbia Després de protestes aïllades a diferents ciutats del país, el 17 de febrer es va convocar una gran mobilització anomenada “el dia de la ira”, que va ser clarament inspirada pels moviments populars de Tunísia i Egipte, però que, tant per la magnitud de la repressió com per la resposta d’alguns manifestants, va agafar una dinàmica cada vegada més violenta Les tropes governamentals van abandonar Bengasi,…

L’esclat d’una rebellió als estats de Kurdufan Sud i Nil Blau va obrir un nou front bèllic al president Umar al-Baixir, que va acceptar la independència del Sud del Sudan, el 9 de juliol Al-Baixir va acusar el Govern del Sud del Sudan de donar suport als rebels del Moviment Popular d’Alliberament del Sudan-Nord MPAS-N, que es queixen de la marginació del dos estats i de les polítiques d’islamització fomentades per Khartoum Al Darfur, els enfrontaments van ser esporàdics, a causa de l’afebliment de la insurgència per les divisions internes i la pèrdua de l’ajuda líbia després de la caiguda del…