Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
cua de guilla
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia espontània, de la família de les gramínies, d’espigues dretes i espiguetes pubescents com les tiges, les fulles i els peduncles.
acant
Patafisik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les acantàcies, en forma de roseta de fulles grans i oblongues, profundament lobulades.
En indrets frescos de la conca mediterrània, hom cultiva l’ A mollis carnera A la regió de la Mediterrània oriental s’hi fa espontàniament l’ A spinosus
Henricus Glareanus
Música
Teòric de la música suís.
Rebé una àmplia i sòlida formació humanística Inicià els seus estudis a Berna i els continuà a Rottweil amb Michael Rubellus i, a partir del 1506, a la Universitat de Colònia amb Johannes Cochläus Estudià filosofia, teologia, matemàtiques i música Fou llorejat com a poeta per l’emperador Maximilià I el 1512 Entre el 1514 i el 1529 visqué a Basilea dedicat a l’ensenyament Allí conegué Erasme, amb qui mantingué una gran amistat Realitzà alguns viatges i estades a Pavia, Milà i París, on entrà en contacte amb el compositor Jean Mouton Oposat a la Reforma protestant, hagué de traslladar-se a…
Les acantàcies
Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub curt, té un…
H
Música
Vuitè element de la notacióalfabètica utilitzada exclusivament als països d’influència germanòfona, que correspon a la nota si.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona - b mollis o b rotundum , origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada - b durum o b quadratum origen del signe n - que representaven respectivament el sibbbbbbb i el si n , als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H potser per la seva relativa semblança al signe del becaire per al si n
procel·lariformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics, de 13 a 130 cm, que tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids Procellaria…
hexacord
Música
En la teoria medieval, sistema compost per sis notes consecutives de l’escala diatònica creat per Guido d’Arezzo (segle XI) per a expressar el caràcter o la propietat (proprietas vocis) de les notes.
Esquema de l’aplicació dels hexacords al sistema medieval complet © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura La base de l’hexacord és l’anomenat ’tetracord dòric', format per les notes d-e-f-g actuals re-mi-fa-sol, que són les quatre finales tòniques del sistema medieval de vuit modes, a les quals s’afegeixen la nota immediatament inferior i la immediatament superior c i a, actuals do i la, de manera que l’únic interval de semitò apareix sempre al centre de l’hexacord Les quatre finales ja tenien a més del nom de nota alfabètic els noms prima vox , secunda vox , tertia vox i quarta vox…
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…