Resultats de la cerca

Apareix a València una traducció al castellà de l’obra de Vives Instrucción de la mujer cristiana

Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona…

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre…

Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista 1981, Ser …

Escriví El sobre en blanco premi Fastenrath, 1918, Pilar Guerra 1920, La mujer que soñamos 1924

Ha presentat els muntatges Via 1987, Shuei 1988, Solos, Custodio mío 1990, Gárgolas, Pi 1992, Isla-Mujer 1993 i Sangre 1994

Estudià a París les tècniques litogràfiques amb Lassalle i féu per a l’editor Goupil un retrat d’Eugenia de Montijo a cavall i vestida a l’andalusa que fou molt comentat Havent tornat a Barcelona el 1854, fugint del còlera, illuminà fotografies i començà la illustració de novelles de fulletó La seva popularitat cresqué ràpidament en crear uns tipus agradables i romàntics que feien somiar els lectors Les obres més llegides, com Los tres mosqueteros, Los Miserables i Barcelona y sus misterios obtingueren més èxit amb les seves illustracions També féu edicions de luxe, amb làmines, titulades…

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978