Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
acord multilateral
Dret internacional
En política internacional, acord que implica més de dos països respecte als imports, termes i condicions de determinades transaccions comercials.
aparellat | aparellada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que pertany a una sèrie correlativa d’oposició fonològica bilateral, com ara de llarg/curt, sord/sonor, oclusiu/fricatiu, etc.
S'oposa al concepte de fonema correlatiu o correlat perquè aquest pot ésser membre d’una oposició multilateral, i al de no-aparellat quan es tracta d’un fonema no oposable bilateralment En català, com en totes les llengües, hi ha nombrosos fonemes aparellats p/b, p/f, p/m són aparellaments del fonema p en virtut d’altres tantes oposicions bilaterals
Consell d’Assistència Econòmica Mútua
Economia
Organisme, més conegut pel nom de COMECON, format a Moscou el gener de 1949 per Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i l’URSS.
Albània s’hi adherí poc temps després, i la RD Alemanya a la fi del 1950 Mongòlia hi fou admesa com a membre el 1962, i Cuba i Vietnam ho foren el 1972 Iugoslàvia posseí l’estatut de membre associat des del 1964 Albània es retirà de l’organització l’any 1961 La finalitat del COMECON era d’intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua matèries primeres, aliments, maquinària, etc entre els seus membres En una primera etapa fins el 1955, l’èmfasi se centrà en un increment dels intercanvis comercials després, els acords anuals foren substituïts per…
Ajut Oficial al Desenvolupament
Economia
Conjunt de recursos que els països desenvolupats destinen com a ajuda als menys desenvolupats.
Prenen la forma d’assistència tècnica, assistència alimentària, crèdits a baix interès, préstecs especials i donacions de caràcter multilateral, tots ells en condicions més favorables que les de mercat L’ONU a través de la UNCTAD establí com a objectiu, el 1968, que els països desenvolupats dediquessin el 0,7% del PIB a aquest tipus d’actuacions, xifra que només Suècia, Noruega i Dinamarca han assolit en els darrers anys
Declaració de Barcelona
Text final de la conferència ministerial euromediterrània de Barcelona, celebrada al novembre del 1995, que tenia per objectiu convertir la Mediterrània en un espai comú de pau, estabilitat i prosperitat.
Signada per quinze països, estableix les bases per a la construcció d’un marc multilateral de diàleg i cooperació, una xarxa de relacions pacífiques a través de la intensificació del diàleg polític i la seguretat, i la instauració d’una associació econòmica i financera que inclou una dimensió social, cultural i humana En ocasió del desè aniversari de la signatura se celebrà a Barcelona una nova conferència novembre del 2005 durant la qual es va aprovar el programa de treball per als propers cinc anys
Banc Mundial
Nom amb el qual és conegut el grup bancari internacional que finança projectes i assisteix econòmicament països en vies de desenvolupament.
Comprèn cinc organitzacions el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament , el més gran pel volum dels préstecs i que opera en països amb una renda per habitant relativament alta l’Associació Internacional de Desenvolupament IDA, 1960, que concedeix terminis i assistència als països amb una renda per habitant inferior a 925 $ i que no poden afrontar els terminis dels préstecs del BIRD la Corporació Financera Internacional IFC, 1956, destinada a enfortir el sector privat dels països en desenvolupament l’Agència de Garantia Multilateral d’Inversions MIGA, 1988, que…
Convenció sobre Armes Bacteriològiques i Toxíniques
Tractat per a la prohibició de la fabricació, el desenvolupament, el comerç i l’emmagatzematge d’armes biològiques, bacteriològiques i toxíniques.
És el primer tractat multilateral de desarmament que prohibeix la producció i ús d’una categoria sencera d’armes Signat el 1972, entrà en vigor l’any 1975, però la manca d’un règim formal de verificació per a controlar-ne el compliment ha limitat la seva efectivitat En la Tercera Conferència encarregada de l’examen de la Convenció del 1994, hom establí un grup d’experts governamentals per tal d’identificar i examinar possibles mesures de verificació des d’un punt de vista científic i tècnic El 2001 hom intentà de nou, sense èxit, establir un protocol de verificació, en gran part…
Club de París
Economia
Fòrum multilateral instituït per a tractar el problema del deute internacional.
Fundat el 1956, a París, és integrat per creditors públics dels estats desenvolupats i per estats deutors països subdesenvolupats Els estats desenvolupats es concerten per a estudiar i proposar solucions als actius morosos i dubtosos i normalment adopten mesures d’ajustament estructural, concertades amb el Fons Monetari Internacional
eurociutat
Geografia
Cadascuna de les grans ciutats de la Unió Europea constituïdes en grup de pressió per tal de fer valer els seus interessos i concepcions europees davant les institucions comunitàries i els governs estatals.
Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la segona Barcelona, 1989 altres…
extradició
Dret internacional
Acte pel qual un estat lliura un estranger a un altre estat que n’ha sol·licitat el lliurament, en virtut de sentència ferma o d’acte de processament.
L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…