Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
mussolina
Indústria tèxtil
Teixit de seda de fil molt fi i retort, tant per ordit com per trama, amb lligat de tafetà.
La seva densitat és molt petita, i presenta un aspecte transparent, semblant a una gasa Quan la torsió és molt elevada fins a 3 600 voltes/m, té un aspecte crespat i és anomenada “mussolina crespó” Contràriament, amb baixes torsions de 300 a 400 voltes/m hom obté la “mussolina brillanté”, d’aspecte lluent Hi ha també “mussolina de cotó” i “de llana” Quan l’ordit i la trama són de colors diferents, hom té la “mussolina tornassol” És emprada per a fer bruses o vestits de dona vaporosos
plumetis
Indústria tèxtil
Batista o mussolina de cotó amb claps del mateix teixit imitant el brodat.
Els motius del dibuix, petits i disseminats, i que representen flors, fulles o figures geomètriques simples, són obtinguts en el mateix teler en fabricar el teixit
corbata
Indumentària
Tira de seda, mussolina, llana, etc, que hom porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant.
buratí
Indústria tèxtil
Teixit molt fi i transparent amb ordit de seda i trama d’estam i lligat de plana, semblant a la mussolina.
Quan el lligat és de sarja de tres és anomenat buratí encreuat
vel
Indústria tèxtil
Teixit molt fi i poc dens, semblant a la mussolina, de crespó, cotó, estam, filadís de seda, seda o fibres artificials i sintètiques, generalment amb lligat de tafetà.
Sol ésser destinat a diversos usos cobrir el rostre, el cap, les espatlles, etc Hom el porta negre en senyal de dol
organdí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat de tafetà, molt més fi i transparent que la mussolina de cotó, que ha estat sotmès a l’organdisatge per tal de conferir-li una gran rigidesa i transparència.
És fabricat amb fils de cotó jumel pentinat de nombre entre 60 i 100 per a l’ordit i entre 100 i 150 per a la trama, en blanc o en colors clars Algunes vegades és brodat Són molt apreciats els organdís suïssos És emprat especialment en la confecció de vestits, de bruses i de cortines transparents
La seda i els seders
El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…
El cotó
Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…