Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
cambrer secret de capa i espasa
Cristianisme
Dignatari o oficial laic de la cort pontifícia, com el furrier major, el cavallerís major, el superintendent general de correus, etc (oficis hereditaris, vinculats a algunes famílies romanes), el secretari laic d’ambaixades i els comandants i altres oficials de les guàrdies noble i suïssa.
Tots aquests són considerats participants Són cambrers secrets de capa i espasa, també, els oficials laics al servei de l’avantcambra ho són supernumeraris , encara, un gran nombre de persones, nobles o no, nomenades de per vida El nom prové de l’uniforme de cerimònia, amb capa negra i espasa
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i nomenades…
junta
Conjunt de persones nomenades per a dirigir els assumptes d’una col·lectivitat.
Joan Caro
Història
Dirigent agermanat.
Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de…
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
judici d’arbitratge
Dret processal
Procediment privat, independent de la jurisdicció civil en la primera fase, mitjançant el qual una persona o unes quantes nomenades de comú acord per les parts donen la solució a un conflicte plantejat, amb el compromís previ de les parts d’acceptar-ne la decisió.
Milà
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat i capital de la Llombardia, Itàlia, i de la província homònima.
És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no…
Equador
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud limitat al N i NE amb Colòmbia, al SE i S amb el Perú i a l’W amb l’oceà Pacífic; comprèn també l’arxipèlag de Galápagos o Colón, que forma una província; la capital és Quito.
La geografia física Els Andes ocupen el 30% del país i s’estenen al llarg de 400 km entre els nusos de Pasto i Loja presenten una doble alineació Cordillera Real i Cordillera Occidental, separades per una depressió tectònica longitudinal El seu tret distintiu és la presència d’activitat volcànica recent, els materials de la qual han compartimentat la depressió en conques trencades o hoyas L’altitud minva de S a N culmina al volcà Chimborazo, de 6272 m A l’E de la regió de la Sierra, la d’Oriente, d’acusades condicions equatorials, correspon hidrogràficament a la conca de l’Amazones…
Francí Vicenç, prior de Tarragona (1494-1497)
El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…