Resultats de la cerca

Aquest cabussó, que apareix indistintament a la costa i a les llacunes litorals, pot considerar-se un migrador, i un visitant hivernal molt rar a Catalunya i a les Balears Està entre nosaltres entre el setembre i el febrer, i alguns individus hi romanen durant un període relativament llarg Les observacions són sempre d’exemplars isolats, llevat la d’Alcúdia, en què se’n veieren dos de junts Les citacions continentals són badia de Roses 200180, delta de l’Ebre 091173 i 200180 i llacuna del Remolar al delta del Llo bregat 10-201279 i diverses dates entre el 240980 i el 231280, 270981, 5, 11 i…

Exemplar capturat el 2009 en una petita cova del Ripollès situada a 2200 m d’altitud Té una coloració general molt clara, amb el ventre molt blanquinós i el tragus molt llarg Xavier Puig L’orellut alpí Plecotus macrobullaris fou descrit originalment, el 1965, com una subespècie de l’orellut daurat P auritus a partir d’animals del Caucas, i molt recentment, arran dels estudis basats en la seqüenciació de DNA, ha estat acceptat com a espècie La taxonomia del gènere ha estat revisada i qüestionada sovint, fet que també es reflecteix en la sinonímia de l’espècie El…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera És una espècie molt semblant a l’anterior, amb la qual és molt fàcil de confondre Les diferències principals són quan se separen els pèls, la…

La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs

Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó…

Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre dels…

Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus — P pipistrellus…

Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres els megaquiròpters i els microquiròpters Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paralleles són parafilètics la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus Pteropoidea considerats…