Resultats de la cerca

Tan bon punt el gra de pollen arriba a l’estigma o bé al primordi seminal, en les gimnospermes s’inicia un seguit d’esdeveniments que, centrats en el gineceu, comporten una reproducció sexual i culminen en la transformació dels primordis seminals en llavors Comentarem d’ací endavant les successives etapes d’aquest procés, sens dubte la conquesta evolutiva més notable dels espermatòfits Abans, però, ens caldrà explicar el seu cicle biològic, ara que ja coneixem els trets principals de l’estructura floral L’alternança de generacions en els espermatòfits Els espermatòfits tenen un cicle biològic…

La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte…

Mata florida de Buddleja davidii , un arbust molt ramificat i molt fullós que fa les flors agrupades en inflorescències llargament cilíndriques Les flors més distals de cadascuna de les inflorescències, de color de rosa, són a l’antesi mentre que les de la part basal, de color brunenc, es troben ja marcides Jordi Carreras Constitueixen una família de plantes principalment llenyoses que comprèn 10 gèneres i unes 150 espècies distribuïdes per les zones intertropicals i subtropicals Buddleja davidii , arbust caducifoli originari de la Xina, és l’única espècie de la família present als Països…

És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es…

Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub curt, té un…

Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria , a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents Ramon M Masalles Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticillades o més…

Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…

Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres Plasmodiophora i…

La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…