Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de l’Atlàntic,…
ostrera
Aqüicultura
Lloc on creixen i es desenvolupen les ostres.
En ostreïcultura, hom tria els indrets més protegits de la costa per fer-hi les installacions necessàries, que consisteixen bàsicament en sèries de pals parallels dels quals són penjades les bosses de xarxa que contenen les ostres o bé les cordes on són enganxades amb ciment Abans de la comercialització de les ostres cal procedir a llur depuració
viver
Vivers d’ostres
© Fototeca.cat
Aqüicultura
Lloc on hom manté i cria, per a l’explotació o amb finalitats de repoblació, diversos animals aquàtics d’interès comercial, com ara mol·luscs (ostreïcultura, mitilicultura), peixos (piscicultura) i, darrerament, crustacis, sobretot llagostins i gambes.
Els primers vivers coneguts foren a l’antic Egipte, a la riba del Nil, on hom ja exercia, a gran escala, la piscicultura
ostreïcultura
Aqüicultura
Art del cultiu i la cria d’ostres, especialment a gran escala.
Els ous fecundats que s’han desenvolupat a les brànquies de l’ostra surten a l’exterior com a larves trocòfores planctòniques i hom les manté en recipients, on es desenvolupen Després són fixades en un substrat idoni fins que atenyen de 2 a 3 cm, que és quan hom les trasllada als parcs de cultiu i són fixades a les cordes amb ciment o bé posades dins l’aigua en bosses de xarxa penjades d’armadures, fins que atenyen el total desenvolupament Hom cria ostres, a gairebé totes les mars del món, als llocs on hi ha prou fitoplàncton i la temperatura de l’aigua és baixa A Europa, els…
ostrer | ostrera
Tuamotu
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí del sud del Pacífic, a l’E de Tahití, que forma la circumscripció administrativa de Tuamotu i Gambier de la Polinèsia Francesa.
El nucli urbà és Rotoava Hi ha cultius tropicals i pesca d’ostres perleres
esponja perforant
Zoologia
Esponja de l’ordre de les halicondrines, de la família dels cliònids, de cos ramificat i de color groc o vermell.
N'hi ha en grans masses a totes les costes, on perforen les roques calcàries Són perjudicials, perquè ataquen els bancs d’ostres, altres moluscs i el corall
Colchester
Ciutat
Ciutat del comtat d’Essex, a Anglaterra, Gran Bretanya, situada vora el riu Colne.
Els seus recursos econòmics són els productes agraris i les indústries derivades alimentàries, de maquinària agrícola Pesqueres d’ostres Centre d’ensenyament superior University of Essex, fundada l’any 1961
golf de Mannar
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, situat a l’extrem sud de la península del Dècan, entre aquesta i l’illa de Sri Lanka.
Al N el golf es comunica amb el de Bengala, per l’estret de Palk La profunditat no supera els 2 000 m És una zona de pesca d’ostres perlíferes