Resultats de la cerca

Cavaller amb falcó, Taula de Sant Julià d'Aspa, segle XV RM El període 1494-1518 comprèn els anys del regnat de Ferran II que abasten des de l’inici de la implantació de la insaculació com a sistema d’elecció de diputats i oïdors fins al trienni successiu a la darrera extracció feta encara en vida del Rei Catòlic Sobretot en contrast amb el període anterior, que inclou la Guerra Civil i l’impuls de les reformes de la institució, es pot dir que, durant aquests anys, la Diputació del General sembla decaiguda, gairebé inercial Això no implica que es tracti d’una Diputació en…

El rei rectifica l’acusació d’heretgia als catalans i els diputats i oïdors detinguts són alliberats

Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència

Els oïdors de comptes de la generalitat de Catalunya —establerts el 1359, el 1413 n'hi havia tres, un per braç, amb duració triennal— tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest

Tombes de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque, monestir de Santa Maria de Poblet ECSA La Diputació del General, nascuda com a delegació permanent de les corts amb la funció explícita de reunir i administrar el subsidi concedit al monarca mitjançant personal i administració independent del fisc reial, s’havia constituït com a comissió igualment permanent en la Cort del 1359, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, i es perfilà els anys següents amb la creació dels impostos propis que li havien de donar automonia financera —les generalitats—, i l’ús del deute públic venda de censals i…

El clavari municipal controlava el cobrament d’imposts i la direcció dels afers financers A Barcelona era un càrrec d’elecció bianual Ocupava el primer lloc en el tentrenari barceloní i altres juntes municipals Fou suprimit pel decret de Nova Planta, i substituït pel de majordorm de propis, institució d’origen castellà Subsistí, però, en els gremis, les confraries i els governs baronials i la seva gestió era controlada pels credencers i oïdors de comptes

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç…

Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…

La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S'arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dóna com a primera la de dotze membres, quatre per braç  …

La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de…