Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cures pal·liatives
Medicina
Assistència que es basa en una concepció global, activa i viva de la terapèutica, que comprèn l’atenció dels aspectes físics, emocionals, socials i espirituals de les persones en situació de malaltia terminal.
Els objectius principals són el benestar i la promoció de la dignitat i autonomia dels malalts i de la seva família, i els mitjans terapèutics, el control de símptomes, el suport emocional i la comunicació quan s’està davant d’una malaltia avançada, progressiva i incurable, sense possibilitats raonables de resposta a un tractament específic i amb una mort previsible a curt termini, causada ja sigui per un càncer, sida o qualsevol altra malaltia crònica i progressiva
Xavier Gómez i Batiste-Alentorn
Medicina
Metge.
Llicenciat 1976 i doctorat per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en medicina interna, oncologia i medicina palliativa, camp al qual s’ha dedicat intensament, tant en la docència com en la recerca i la planificació Cap del servei de Cures Palliatives de l’Institut Català d’Oncologia des del 1991 fins al 2008, posteriorment fou designat director de l’Observatori Qualy d’aquest institut L’any 2011 fou designat president del consell assessor del Programa per a la Prevenció i Atenció a la Cronicitat PPAC del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya El 1998 fou nomenat director…
logoteràpia
Psicologia
Model psicoterapèutic desenvolupat pel neuropsiquiatra vienès Viktor E.Frankl.
Pertany a l’escola de la psicologia existencial, que s’inspira en el pensament de Kierkegaard, Heidegger, Bergson i Scheller, entre d’altres El seu principal objectiu és ajudar els pacients a cercar sentit a la seva existència i als temes vitals mort, patiment, amor, etc, en especial davant la problemàtica del sentit individualista característic de la modernitat És una teràpia específica, adient al tractament de les neurosis noògenes i collectives, i també complementària a altres tractaments indicats per a la resta de trastorns També s’aplica a àmbits com l’educació i l’enfrontament de…
Jaume Padrós i Selma
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’especialitzà en medicina familiar i del treball Màster en gerontologia clínica, fou cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d’Inserció de la Generalitat de Catalunya Presidí la Fundació Galatea, creada el 2001 i dedicada a vetllar per la salut dels professionals del sector sanitari a partir del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt PAIMM, impulsat per ell Diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya entre el 1989 i…
El que cal saber de la fibrosi quística del pàncrees
Patologia humana
La fibrosi quística del pàncrees, o mucoviscidosi, és una malaltia molt greu que es transmet de manera hereditària i que es caracteritza fonamentalment per una excessiva viscositat de les secrecions del pàncrees, del fetge i de l’aparell respiratori El trastorn, que se sol evidenciar durant els primers mesos o primers anys de vida, es manifesta habitualment amb reiterats episodis d’obstrucció intestinal, diarrees, malnutrició, accessos de tos i processos infecciosos de les vies respiratòries Una característica de la mucoviscidosi és l’excessiva concentració de clorur de sodi de la suor, de…
Josep Ildefons Suñol i Soler
Museologia
Col·leccionista d’art, mecenes i filantrop.
Empresari i advocat Fill de Josep Sunyol i Garriga Formà una de les colleccions d’art actual més notables dels Països Catalans Les obres, curosament escollides —concedí una atenció especial a l’escultura—, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani Joan Miró, Salvador Dalí, Pau Gargallo, Juli González, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Jaume Plensa, etc També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles i internacionals Pablo Picasso, Pablo Palazuelo, Eduardo Arroyo, Andy Warhol, Alberto Giacometti, etc, així com una collecció fotogràfica que inclou…
Síndrome de malabsorció
Patologia humana
La síndrome de malabsorció constitueix un conjunt de manifestacions que es presenten quan les substàncies nutritives contingudes als aliments no són absorbides adequadament per les cèllules de la mucosa de l’intestí prim, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície interna d’aquest òrgan Les causes de la síndrome de malabsorció són diferents trastorns i malalties de l’intestí prim, que a través de mecanismes diversos impedeixen que les substàncies nutritives contingudes als aliments penetrin en les cèllules de la mucosa d’aquest òrgan i que des d’aquí passin a la circulació…
Sociologia 2012
Sociologia
Els efectes de la recessió econòmica La crisi econòmica va posar al descobert les carències de l'estat del benestar © CDC / Amanda Mills Al llarg del 2012 es van seguir manifestant les seqüeles d'una crisi que, segons els analistes, tendeix a prolongar-se A Espanya els efectes de la crisi financera van arribar amb efecte retardat i l'any 2012 van assolir una especial virulència amb la fallida de Bankia i d'altres caixes d'estalvi rescatades amb diners públics Les conseqüències socials de la crisi, agreujades pel dèficit de les finances públiques i per les famoses "retallades", van ser encara…
Càncer d’esòfag
Patologia humana
Definició És anomenat càncer d’esòfag el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que formen una massa de teixit o tumor que es compon de cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament Si no rep un tractament adequat el tumor creix de manera accelerada i desordenada, i envaeix i comprimeix els teixits i les estructures anatòmiques properes Igualment, les cèllules canceroses tendeixen a desprendre’s de la massa primitiva i a introduir-se en els vasos limfàtics o els sanguinis, cosa que origina el desenvolupament de tumors secundaris o…
Un any de COVID-19
Realització d'una prova PCR Antecedents i inicis de la pandèmia La pandèmia de la COVID-19 causada pel coronavirus SARS-CoV-2 és filla de la globalització La mobilitat de persones, de productes a gran escala, el canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat, la contaminació durant els darrers cinquanta anys han fet que un brot epidèmic esdevingui pandèmia en un temps molt breu Teníem moltes alertes, però no se'n va prendre consciència La infravaloració de fenòmens anteriors d’infeccions ha portat a l'emergència sanitària de la COVID-19 Igual que el canvi climàtic, la desídia ha…