Resultats de la cerca

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…

És un líquid incolor, miscible amb aigua i els solvents orgànics, que bull a 165°C La tiazolidina i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts carbonílics amb β-aminotiols L’esquelet de tiazolidina forma part de l’estructura de les penicillines

En particular, el nitrogen pot incloure fins a quatre àtoms dins el mateix anell Els azoles més importants són l' oxazole, el tiazole, l' imidazole i el pirazole , i llurs derivats el sulfatiazole , diverses penicillines, l' antipiridina , el piramidon , la pilocarpina i diferents colorants

Entre les UI més conegudes hi ha l’emprada per a les vitamines, segons la qual 1g de vitamina A en forma d’acetat conté 2,904 x 10 6 UI, i la de les penicillines, segons la qual 1 000 UI corresponen a 0,6 mg de penicillina G

És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases

L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes La presentació dels efectes adversos durant l’administració d’antibiòtics depèn, bàsicament…

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…

Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…

En alguns casos hom recorre a l’ associació o combinació de dos o més antibiòtics, per al tractament d’un procés infecciós Entre les circumstàncies que amb més freqüència obliguen a aquesta mena de tractament combinat, cal destacar la necessitat d’ampliar l’espectre d’acció dels antibiòtics, quan s’ha de combatre un procés infecciós seriós, provocat per un microorganisme encara no identificat, com és el cas freqüent en les fases inicials del tractament de la septicèmia, o d’infecció massiva de la sang l’intent de retardar l’eventual aparició d’un fenomen de resistència bacteriana en el decurs…