Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Ra
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Selene
Mitologia
Personificació de la Lluna.
Fou més venerada en la cultura minoica que no a l’època clàssica grega Era representada com una jove de gran bellesa que recorre el cel damunt un carro d’argent tirat per dos cavalls o cérvols, o bous Cèlebre pels seus amors, de Zeus tingué una filla, Pandia, i a Arcàdia fou el seu amant el déu Pan El més corrent és de representar-la com a amant del bell pastor Endimió, del qual tingué cinquanta filles
Izanagi i Izanami
Mitologia
Déus creadors en el panteó xintoista japonès.
Personificació del cel i la terra Eren germà i germana, i foren pares d' Amaterasu
Pārvatī
Abel
© Fototeca.cat
Segon fill d’Adam i Eva, segons el Gènesi.
Fou el primer pastor i oferia sacrificis més grats a Déu que els del seu germà Caín , agricultor, que per enveja l’assassinà Segurament es tracta de la personificació de la vida nòmada, més grata a Déu, segons la tradició israelita, que no la sedentària
Terra
Religions de Grècia i Roma
Divinitat mitològica, personificació de la Terra.
La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…
diable
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
John Bull
Història
Personificació popular de la nació anglesa.
Prové de la History of John Bull 1712, sàtira política de John Arbuthnot inspirada per la guerra de Successió a la corona d’Espanya Presenta John Bull com el prototip de l’anglès capaç i honest però colèric i d’humor variable
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina