Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
quelonis
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
rèptils
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
colúbrids
Herpetologia
Família d’ofidis, la més nombrosa del subordre, que té 100 gèneres i més de 1.000 espècies, pròpies dels països temperats i càlids, i que té les seves principals característiques diferencials en l’esquelet, en el qual manca totalment la cintura pelviana i els ossos de la cara són movibles.
Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de preses de grandària mitjana i…
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i Bnasicornis…
ofidis
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
tortuga babaua
callieoldfield (CC BY-NC 4.0)
Herpetologia
Rèptil de la família dels quelonídids que ateny uns 130 cm de longitud; té el dorsal completament ossificat, cordiforme i recobert de plaques còrnies juxtaposades.
Els individus joves són de color bru fosc, i els adults tenen la part superior bruna i la inferior groguenca Viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània
crocodilians
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, amb un cos semblant al d’un llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt en lloc d’escates.
Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats al medi…
dermoquèlids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels quelonis que es caracteritzen per la closca, desproveïda de plaques còrnies i constituïda per petites formacions òssies disposades com un mosaic independent de les vèrtebres i les costelles.
Les potes tenen forma d’aletes L’única espècie existent avui és la Dermochelys coriacea , que és el queloni vivent de més grans dimensions Viuen a les mars càlides dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic
tortuga verda
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels quelònids, d’uns 160 cm de llargària, amb la cuirassa dorsal en forma de cor, en els individus joves recorreguda per una doble cresta mitjana i amb les plaques juxtaposades.
Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic
escatosos
Herpetologia
Ordre de rèptils de cos allargat i cilíndric, cobert d’escates o plaques còrnies escutiformes, amb l’òrgan copulador del mascle format per dos hemipenis que s’ajunten durant l’erecció i formen un espermatiducte, i amb l’obertura cloacal transversa.
L’os quadrat és mòbil, i l’esquelet cranial presenta una sola fossa temporal Es divideixen en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis La filogènia clàssica aparella els escatosos la tuatara neozelandesa amb els rincocèfals, deixa els crocodilians en una branca parallela on també se situarien els ocells de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu