Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
propionaldehid
Química
Aldehid alifàtic derivat del propà.
És un líquid incolor d’olor sufocant, soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter, que bull a 48,8°C Els seus vapors són més pesants que l’aire i poden provocar combustió Es descompon en cremar i genera peròxids Pot polimeritzar en presència de determinades substàncies químiquesHom l’obté per oxidació catalítica del n-propanol i és emprat en la fabricació de poliacetals acetal i elastòmers i com a desinfectant
butadiè
Química
Hidrocarbur tetracarbonat de cadena oberta que conté dos dobles enllaços conjugats, la qual cosa li confereix una gran reactivitat, que és base de molts processos industrials.
És un gas incolor que bull a -4,5°C, d’una olor característica i soluble en els solvents orgànics Industrialment és obtingut per més de 400 mètodes diferents als EUA és produït a partir de gasos de petroli, per exemple per deshidrogenació catalítica del butè o de mescles de butà i butè Deu la seva importància a la facilitat de polimeritzar-se en presència de catalitzadors i de copolimeritzar-se amb una gran varietat de composts, donant productes variats d’una gran importància tècnica cautxú sintètic buna 2
acroleïna
Química
Aldehid acrílic.
Líquid volàtil, inflamable, d’olor desagradable, lacrimogen i molt irritant, que bull a 52,7°C És molt soluble en aigua, alcohol i èter, i té una gran tendència a polimeritzar-se, llevat que contingui un inhibidor hidroquinona Es forma quan els greixos es cremen i és causa de l’acritud de llurs fums, per piròlisi del glicerol, i era obtingut industrialment fent passar els vapors d’aquest sobre sulfat de magnesi a alta temperatura Actualment és, al contrari, un intermediari en la fabricació de l’alcohol allílic i del glicerol a partir del propilè, i és obtingut oxidant aquest…
diborà
Química
Hidrur de bor de la sèrie dels borans que, com ells, presenta un dèficit d’electrons en l’estructura.
Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de vista de la…
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…
sèrie acetilènica
Química
Sèrie d’hidrocarbur alifàtics insaturats, de fórmula general CnH2n-2, constituïda per l’acetilè i els seus homòlegs superiors, que es caracteritza per la presència d’un enllaç.
Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La …
ARNpolimerasa
Bioquímica
Enzim de síntesi capaç de polimeritzar els ribonucleòsids trifosfats i formar poliribonucleòsids tot utilitzant com a motlle l’ADN (ARNpolimerasa depenent d’ADN) o l’ARN (ARNpolimerasa depenent d’ARN).