Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
poder
Política
Dret administratiu
Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic.
Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres…
Guia del volum
En els últims anys la denominada història del temps present ha anat guanyant acceptació entre la historiografía contemporània a mesura que eren vençudes les resistències, i fins i tot els prejudicis, d’aquells que consideraven indispensable per a assegurar la rigorositat i l’objetivitat de l’historiador una notable distància temporal entre aquest i el seu objecte d’estudi Per contra, s’ha anat afirmant la necessitat d’explicar i interpretar els fenòmens històrics més recents per tal d’assolir el gran objectiu de comprendre el món Tanmateix, no hi ha dubte que la història dels temps més…
Participació electoral i vot femení a Catalunya
Dones esperant per votar a Barcelona, novembre del 1933 AHC / RM Durant la Segona República es modificà la llei electoral per tal de permetre el sufragi femení, i el 19 de novembre de 1933, per primer cop, pogueren votar més de sis milions d’electores de l’Estat espanyol Les esquerres i la premsa van atribuir el triomf conservador en aquelles eleccions legislatives al comportament electoral de les dones i també a l’abstenció llibertària que els havia restat vots “El món es va perdre per una dona” sanglotà l’esquerra en paraules publicades a “El Heraldo de Madrid”, mentre remarcava al mateix…
historiografia del catalanisme posterior al 1936
Historiografia catalana
La culminació del procés d’estudi del catalanisme s’esdevingué el 1936 amb la publicació del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…
Els Països Catalans: una societat moderna sota una dictadura
Al final dels anys cinquanta, el trauma de la Guerra Civil començava a diluir-se en les consciències individuals, però la vida del país continuava absolutament mediatitzada pel règim polític A punt de finalitzar la dècada, el règim franquista havia optat definitivament per la liberalització econòmica com a mesura de supervivència política, perquè en els darrers anys els desequilibris de l’economia s’havien fet insostenibles la inflació estava fora de control i l’exhauriment de les divises per tal de fer front al dèficit comercial van portar l’Estat a la pràctica suspensió de pagaments La…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…