Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
amortització financera
Economia
Liquidació de l’actiu fix, o sigui, conversió periòdica d’aquest en disponibilitats que proporcionen a l’empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes.
Aquest sistema d’amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits en aquest cas les quotes d’amortització han d’atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents Per aquest motiu, l’amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera El fonament d’aquest tipus d’amortització és la concepció del bé patrimonial com un capital fructífer que necessita destinar part…
titulització
Economia
Tècnica de l’economia bancària, per la qual un crèdit concedit és incorporat a un títol negociable, a fi de permetre’n la mobilització de recursos, o sigui la seva conversió en liquiditat (amb reestructuració del balanç, d’actiu i passiu).
Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia…
Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança
Economia
Sociologia
Història
Religió
Institució benèfica i religiosa fundada a Barcelona el 1740 pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès Fou aprovada oficialment el 1751
mont de pietat
Economia
Història
Sociologia
Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les principals…
debitori
Història del dret
Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
En general, l’escriptura no estipulava cap interès, perquè el prestador el retirava del capital a l’acte de lliurament dels diners Aquesta forma de préstec era utilitzada per tal d’evitar la prohibició eclesiàstica de cobrar interès pels préstecs
tontina
Economia
Història
Operació financera, ideada per l’italià Lorenzo Tonti, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.
La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill
Banco de Crédito Industrial
Entitat oficial de crèdit a mitjà i llarg termini constituïda l’any 1920 a Madrid.
Concedeix préstecs per a noves indústries o per a l’ampliació de les existents Reformat el 1927 i el 1941, operà fins a la seva estatització 1962 amb aportacions del tresor i l’emissió de cèdules Des d’aleshores depèn de l’Instituto de Crédito Oficial ICO
Nepal 2018
Estat
El Nepal va continuar endavant amb la seva una doble reconstrucció En primer lloc, la de la pau i la política, que va començar el 2006 quan va finalitzar la guerra civil entre el Govern i la guerrilla maoista Al febrer, el país va celebrar unes noves eleccions en què el líder de la coalició comunista i ex-primer ministre, Khadga Prasad Sharma Oli, va assolir una còmoda majoria de dos terços a les dues cambres Aquest resultat li prometia un mandat sense entrebancs, però, segons els crítics, no ho va saber aprofitar per impulsar polítiques de profunditat En segon lloc, la reconstrucció després…
Francesc Bertran
Història
Cavaller, senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran.
Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371 Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l’Humà Posseí una gran fortuna i féu préstecs a aquests reis i a Pere III Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya
Pere Blan
Història
Burgès de Perpinyà.
Conseller de Pere III, li féu alguns préstecs importants, el rei li empenyorà Montesquiu d’Albera i les lleudes de Perpinyà 1368-73, li vengué alguns castells i jurisdiccions Oltera, Sureda i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà 1360-74, Saragossa, València i Barcelona 1371-74 Fou procurador de l’infant Joan