Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Conòsols, situat a l’extrem sud-oest de la Fenolleda, al curs superior de l’Aigueta, afluent de l’Aude El temple actual, una construcció del segle XIX, és a l’entrada de l’agrupament de cases L’emplaçament primitiu d’aquesta església, on hi havia hagut el temple medieval, cal buscar-lo una cinquantena de metres més al NE, a l’indret on hi ha el cementiri Això es desprèn d’un plànol del segle XVIII, on les parcelles que són al N del cementiri són designades amb un topònim revelador “Tras la Glèisa” Les referències documentals conegudes sols…

La parròquia d’Arbeca va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, com moltes altres parròquies de la rodalia Ho proven dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII, on consta Arbecha Fou reclamada per l’arquebisbe Bernat Tort i s’integrà a l’arxidiòcesi de Tarragona entre els anys 1146 i 1154 El 1177 apareix, entre els signants d’un document, Berenguer, sacerdot d’Arbeca L’any 1225 Guillem de Roca féu testament i donà al seu fill Ponç diverses rendes per fer que un prevere cantés missa per a la salvació de la seva…

La notícia més antiga sobre l’existència d’un casal o domus dels comtes de Cerdanya a Ix és de l’any 1061, quan, a conseqüència de les desavinences greus sorgides entre el comte Ramon I de Cerdanya i el vescomte Bernat II de Cerdanya, aquest darrer va presentar-se a la domum comitale in villa Ix i va jurar fidelitat al seu senyor en presència del bisbe d’Urgell i d’altres illustres personatges Després del traspàs del darrer comte de Cerdanya, vers l’any 1117, els comtes de Barcelona, com Alfons I, esdevinguts reis d’Aragó, encara continuaren fent estades a Ix Ho proven una carta…

Situació Catllà erròniament escrit avui “Catllar” és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Història Catllà Castellanum , 948 villa Castellani , 968, 1011 Catllà , 1612, 1750 deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X La grafia oficial Catllar, adoptada al segle XIX, no té…

Es tracta de la primitiva parròquia de Valls, un dels dos centres, juntament amb el castell, de la vila medieval La primera notícia segura sobre l’església parroquial de Sant Joan de Valls és de l’any 1194, en què consta entre les parròquies que el papa Celestí III va confirmar a l’arquebisbe de Tarragona en la butlla que li atorgà l’esmentat any Tot el que sobre Valls i el seu origen diuen Francesc Puigjaner i altres autors no té cap validesa històrica i no supera cap anàlisi crítica moderna De moment és encara difícil fer hipòtesis sobre l’origen de la parròquia, que certament ha de ser…

Situació Portal del recinte del castell, obert a migdia, que dona accés a la plaça de l’església ECSA - JL Valls Les restes del castell i les muralles de Pollestres són situades al centre del poble, prop de l’església parroquial de Sant Martí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 22,2” N - Long 2° 47’ 43,8” E El poble de Pollestres és 7,5 km al sud-oest de Perpinyà per la N-9 PP Història La primera notícia històrica de Pollestres apareix en un precepte de Lluís el Tartamut del 8 de gener de 878 a favor de l’abadia d’Arles, en què confirmava a aquest monestir la possessió del territori de…

Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja, es poden…

Situació Vista aèria del cim del turó de Castellrosselló, on estigué situada l’antiga ciutat romana de Ruscino , amb la torre del castell i l’església de Santa Maria i Sant Pere ECSA - Jamin El poble de Castellrosselló és situat uns 5 km a llevant de Perpinyà, a la dreta de la Tet Les restes de la fortificació s’alcen al nord de la població, vora un espadat d’uns 30 m Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42,6” N - Long 2° 56’ 50,4” E S’hi accedeix per la carretera D-617, que partint de Perpinyà arriba a Canet PP Història Castellrosselló és l’indret on s’assentà l’antiga Ruscino , que fou la…

Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…

Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, on es reconeix en el traçat urbanístic la cellera primitiva, al voltant de la parròquia de Sant Pere, i la segona expansió urbanística, vers el sud, que probablement correspon al segle XIII ECSA - Camara JP Joffre La vila de Ceret, capital del Vallespir, és situada a la riba dreta del riu Tec, al centre del baix Vallespir Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 44′ 58″ E Hom arriba a Ceret per la N-115 del Voló al coll d’Ares o per la D-618 del Voló a Ceret, per la riba dreta del Tec Ceret és a 7 km del Voló, per la primera, i a 8,…