Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Júlia Coromines i Vigneaux
Psicologia
Psiquiatra i psicoanalista.
Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la possibilitat de…
Anna Freud
Psicologia
Psicoanalista austríaca naturalitzada britànica.
Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965
Hans Alex Keilson
Psicologia
Escriptor i psicoanalista alemany.
L’any 1933 publicà la seva primera novella, Das Leben geht Weiter ‘La vida segueix’, 1933, sobre les seqüeles de la Primera Guerra Mundial A causa del seu origen jueu, l’ascens del nazisme l’obligà a interrompre el 1934 els estudis de medicina El 1936 fugí amb la seva dona als Països Baixos, on visqué amagat des de l’ocupació del Tercer Reich 1941 i participà en la resistència Sota una identitat falsa com a metge hi començà a tractar orfes jueus traumatitzats Després de la guerra reprengué els estudis de medicina i es graduà Especialitzat en psiquiatria i psicoanàlisi, exercí als Països…
Marc Oraison
Psicologia
Metge i psicoanalista francès.
Ordenat de sacerdot el 1948 i considerat com el millor sexòleg cristià, cercà de reconciliar la moral catòlica amb els descobriments més incontestables de la psicologia moderna Denunciat a Roma, fou objecte de mesures severes inclusió de la seva tesi a l’Índex de llibres prohibits i interdicció de continuar exercint el seu ministeri als seminaris D’entre les seves nombroses obres, Une morale pour notre temps 1964 i Le célibat 1966 foren traduïdes al català
És quan dormo que hi veig clar (Homenatge a J.V.Foix)
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1988, experimental, 90 min., dirigida per Jordi Cadena i Casanovas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Poema d’abril del 1939 de JV Foix GUIÓ Carles Hac Mor, JCadena, Albert Mauri, MValls FOTOGRAFIA Xavier Gil blanc i negre AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart MUNTATGE Oriol Vilaseca MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Carlos Pazos Joan Arimany, Núria Cano Marta Soler, l’exdona d’Arimany, Ona Planas Constança, Hermann Bonnín psicoanalista, Joan Brossa, Lloll Bertran, Juanjo Puigcorbé veu en off , Pep Tosar, Miquel Porter ESTRENA Barcelona, 29031988 Sinopsi El director de cinema Joan Arimany prepara…
aferrament
Psicologia
Lligam afectiu que es produeix des del naixement entre el nounat i una persona privilegiada, normalment la mare biològica.
L’etòleg i psicoanalista JBowbly detectà 1969 que l’ésser humà neix amb una gran immaduresa biològica —si hom el compara amb altres animals—, però molt preparat per a establir vincles relacionals Per sobreviure, el nadó necessita la relació amb l’altre, i la qualitat d’aquesta relació influeix en el seu desenvolupament Actualment es considera que la proximitat amorosa, curosa i constant des del naixement és vital per a l’adequat desenvolupament de l’infant i per a la vertebració de la seva futura personalitat
Franz Gabriel Alexander
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen hongarès.
Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi 1919 Emigrat als EUA 1930, ensenyà a la Universitat de Chicago 1930, i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago 1932, el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi 1938-39 Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa És autor de Fundamentals of Psychoanalysis 1948, Psychosomatic Medicine 1950 i The Scope of…
Erich Fromm
Psiquiatria
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen alemany.
A partir dels anys trenta ensenyà a l’Institut de Psicoanàlisi de Frankfurt, adscrit a l’escola de Frankfurt, on desenvolupà els elements d’una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis Emigrat el 1934 als EUA, s’hi naturalitzà Director del departament de psicoanàlisi de l’escola de medicina de Mèxic 1955, aplicà la psicoanàlisi a les investigacions historicosocials i determinà com a element bàsic dels dogmes religiosos el manteniment de l’autoritat de l’estat a través de l’autoritat familiar i la por a la llibertat Entre les seves…
Bruno Bettelheim
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen austríac.
Doctor en filosofia i en psicologia per la Universitat de Viena D’origen jueu, fou internat en un camp de concentració i el 1939 emigrà als EUA, on professà psicologia i psiquiatria a Chicago fins el 1973 Durant el període 1944-73 fou director de la Chicago Orthogenic School, centre de tractament d’infants autistes i amb greus desordres emocionals Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d’una orientació freudiana, són Symbolic Wounds ‘Ferides simbòliques’, 1954, Truants from Life ‘Absents de la vida’, 1955, Dialogues with Mothers ‘Diàlegs amb les mares’, 1962, The…
René Arpad Spitz
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen austríac.
Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica