Resultats de la cerca

La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges…

Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària Collaborà esporàdicament en Un tros de paper , i Valentí Almirall li finançà una revista que tingué curta vida El gandul Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums Un mirall per les pubilles 1870 i Lo gandul 1872 En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l’autor Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872

Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a “Un Tros de Paper” i dirigí “L’Embustero” 1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics

Estudià dret a la Universitat de Barcelona De jove fundà al teatre Odeon una societat dramàtica, El Pireo, i dirigí el periòdic Las Candilejas , que en depenia Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855, El castillo de los encantados 1863, etc L’any següent començà a escriure en català i, a partir d’aleshores, l’utilitzà exclusivament Tingué contactes amb el grup de Frederic Soler, i aquest li estrenà, a La Gata, la peça en un acte Els banys de Caldetes 1865 Fou mantenidor dels Jocs Florals els anys 1869 i 1887 Les seves comèdies de costums, d’intriga senzilla i realista, es…

Catedràtic de la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, compongué algunes obres poètiques i escriví un diari sobre els anys precedents de la guerra Dipositat a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona ms 419, el Diari des del mes de novembre de l’any 1700 fins lo die 14 de octubre de l’any…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí quasi continuadament fins el 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana, però entre el 1856 i el 1869 n’estrenà a Barcelona, habitualment a la Societat El Pireu, després anomenada Melpòmene, en la qual dirigí el portaveu “Las Candilejas” 1856-57 foren publicades, entre d’altres, Fruta del siglo , 1855, i, la de més èxit, també a Madrid, la comèdia de màgia Estrella, o El…

Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic la Xina, el Japó i les Filipines Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs Informes sobre Àsia-Pacífic Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina Els…

Els estudis sobre la família als Països Catalans als segles XVI i XVII encara són pobres i alhora parcials, a diferència dels del segle XVIII Els diversos vessants —demogràfic, social, econòmic o jurídic—, donen una gran complexitat al tema, i més en aquestes centúries en què pervivien elements medievals i se’n definien de nous Tothom tenia possibilitats de formar una família La resposta inclou condicionaments de tota mena, però, pel que fa al País Valencià, especialment, cal tenir present una qüestió de caràcter cultural, la coexistència de la tradició morisca i de la cristiana A falta de…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament, forma…

Masia, P Català i Pic, sd APC La paraula pairalisme no surt al diccionari i quan es recorre als autors clàssics que han escrit sobre el tema no s’hi troben definicions històriques sinó ideològiques J Camps i Arboix el definia com “un cos coherent i uniforme” sorgit “de les entranyes de la terra i de l’esforç dels homes” És a dir, un conjunt de principis eterns i per damunt dels homes que havia regit la societat rural catalana des de temps immemorials almenys des del segle XIV El pairalisme és, per tant, una ideologia que pretén justificar unes pràctiques familiars, contractuals, jurídiques i…