Resultats de la cerca

Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió dels…

Des del 1933 publica la revista “Econometrica” per a la divulgació d’estudis quantitatius empírics i teòrics

Féu diversos estudis sobre fisiologia, sobretot vegetal, i fou el primer a fer experiments quantitatius sobre l’osmosi

Es basa en les modificacions alimentàries, atenent a les necessitats de l’individu quan la patologia que pateix requereix canvis en els paràmetres nutricionals, tant qualitatius com quantitatius

Professor a la Universitat Washington Saint Louis des del 1950, orientà la seva recerca envers l’estudi de l’evolució històrica, disciplina que renovà amb la utilització de la teoria econòmica i els mètodes quantitatius El 1993 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb RW Fogel Entre altres obres, publicà The Economic Growth of the US 1790-1860 1961 The Rise of the Western World A New Economic History 1973, amb RThomas i Structure and Change in Economic History 1981

S'especialitzà en filologia i lingüística romàniques a la Universitat de Zagreb Durant molts anys fou professor de llengua i literatura italianes a la facultat de lletres de Zadar i posteriorment es traslladà a l’anomenada fins el 1990 Universitat Lliure de Berlín Dins el gran abast dels seus interessos científics cal destacar les relacions medievals entre les llengües neollatines i eslaves a la Dalmàcia i els Balcans També escriví estudis fonamentals en matèries teòriques com la fonologia Opća fonologija i fonologija suvremenog talianskog jezika , ‘Fonologia general i fonologia de l’italià…

Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i…

Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra Fou un dels promotors de la reforma de l’…

Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir…

Creat l’any 1980 amb el nom de Direcció General de l’Esport, el primer responsable fou Josep Lluís Vilaseca, que ocupà el càrrec fins el 1995 i que facilità la creació del CAR de Sant Cugat el 1987 Li correspon exercir les funcions que li assenyala la Llei de l’esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l’Esport, la política esportiva de Catalunya Té com a objectius l’increment de la pràctica de l’activitat física, els esports de lleure i de competició, la millora dels nivells quantitatius i qualitatius de les àrees que donen suport a la pràctica…