Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
estil indirecte
Gramàtica
Manera, oposada a la de l’estil directe, de reproduir no literalment una frase d’algú dins un altre context, transformant-la en oració subordinada, introduïda generalment per la conjunció que.
Comporta també de reduir les marques personals a la tercera persona i de posar referències verbals i circumstancials en relació amb aquell qui diu la frase citada i no pas amb aquell qui en fou l’autor L’exemmple d’estil directe el pare digué “Vosaltres no cal que us quedeu jo ja tornaré demà i em quedaré" , transformat en estil indirecte, resulta el pare digué que ells no calia que es quedessin, que ell ja tornaria l’endemà i es quedaria
L’estrès
Educació
La societat actual viu immersa en una mar de tensions de la qual els estudiants no en quedeu exclosos Pares i mares que arriben tard i cansats a casa, gairebé sense ànim de parlar ni d’intercanviar experiències amb els fills Pares i mares que han de compaginar tasques laborals amb les domèstiques Programes d’estudis atapeïts Excés d’activitats extraescolars La crisi de l’adolescència amb els conflictes normals entre pares i fills La incertesa del futur Tot plegat comporta una vida familiar i social sota mínims amb tendència a l’aïllament i una manca de diàleg, que no afavoreix el…
Pronoms
Els pronoms personals S’empren els pronoms forts només per a referir-se a persones, no pas a objectes inanimats Aquest ús pot resoldre’s amb pronoms febles, pronoms relatius o un canvi de la redacció A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que en tenen cura A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que tenen cura d’ell Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes de les quals són inèdites Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes d’ elles són inèdites Ha superat els riscos de l’operació, malgrat la dificultat Ha superat els riscos de l’operació,…
La literatura en fulls solts
El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…