Pronoms

Els pronoms personals

S’empren els pronoms forts només per a referir-se a persones, no pas a objectes inanimats. Aquest ús pot resoldre’s amb pronoms febles, pronoms relatius o un canvi de la redacció.

A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que en tenen cura.
[A l’estiu deixem les claus del pis als veïns, que tenen cura d’ell.]
Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes de les quals són inèdites.
[Va exposar les fotografies dels darrers trenta anys, algunes d’elles són inèdites.]
Ha superat els riscos de l’operació, malgrat la dificultat.
[Ha superat els riscos de l’operació, malgrat ells.]
Els dos objectius es repel·lien entre si.
[Els dos objectius es repel·lien entre ells.]

Els pronoms febles

Situem els pronoms febles preferiblement davant del verb en les perífrasis verbals.

Els projectes de llei s’hauran d’aprovar abans de l’estiu.

Si es desplaça un element de l’oració del lloc que li correspondria, es produeix un canvi d’entonació o una pausa que es marca amb una coma i, sovint, aquest mateix element es duplica amb un pronom.

A la plaça, hi aniré demà.
Les cartes que s’han d’enviar als clients aquesta tarda, les escriuré jo.
Les claus, no sé on diantre les he deixades.
La càmera, de segona mà, la vaig comprar a la Rambla.
Els bolquers, els has trobat?
El paguem nosaltres, el dinar.
Però: En aquest llibre descobrireu una història vibrant.

S’evita l’ús del pronom de tercera persona en funció de complement indirecte (li o els) davant el complement indirecte explícit.

Va confessar l’error a l’Elies.
[Li va confessar l’error a l’Elies.]
Ara tocava al Toni, fer un somriure triomfal.
[Ara li tocava al Toni, fer un somriure triomfal.]

És innecessari l’ús del pronom hi quan el context és reconeixedor.

Dos jugadors han sortit al camp i fan escalfaments.
[Dos jugadors han sortit al camp i hi fan escalfaments.]
Parleu amb la gent de la contrada i quedeu-vos uns dies.
[Parleu amb la gent de la contrada i quedeu-vos-hi uns dies.]

S’evita l’ús redundant del pronom ho després de les partícules on i com quan introdueixen una oració que es refereix a la totalitat de l’oració principal. Sí que s’accepta el pronom quan només representa una part de l’oració principal.

Tu mateix, trobem-nos on consideris millor.
Tal com poden veure, el cartell presenta motius modernistes.
Com ja m’imaginava, no va arribar a l’hora.
La dictadura representà un intent de genocidi cultural, com ho testimonia l’exposició.
[L’exposició testimonia l’intent de genocidi cultural.]

En les obres literàries, respectem les combinacions col·loquials de pronoms l’hi (en lloc de la hi i li ho), els hi (en lloc de els + el, la, els, les i ho) i n’hi (en lloc de li’n).

L’hi vaig dir per correu, que volíem quedar un dia.
La carta? Els hi vaig dur personalment abans no van haver marxat.
A aquell brètol, n’hi donarem quatre, de consells!

En les obres literàries, admetem la supressió col·loquial de la -s final dels imperatius acabats en -es i seguits d’un pronom.

digue’m [digues-me]
sigue’ns [sigues-nos]
vulgue’ls [vulgues-los]
digue’n [digues-ne]
sigue-ho [sigues-ho]
digue-m’ho [digues-m’ho]
estigue-t’hi [estigues-t’hi]

En les obres literàries, després d’un imperatiu, acceptem la reducció dels pronoms -nos i -vos a ’s quan precedeixen un altre pronom.

donem’s-el [donem-nos-el]
fiqueu’s-el [fiqueu-vos-el]
aturem’s-hi [aturem-nos-hi]
aneu’s-en-hi [aneu-vos-n’hi]

En les obres literàries, també respectem l’addició col·loquial de la -e al final de la segona persona del singular imperatius acabats en consonant i seguits d’un pronom.

promete’m [promet-me]
more’t [mor-te]
fuge-hi [fuig-hi]

Així mateix, en les obres literàries, acceptem la caiguda col·loquial de la -r final dels infinitius, amb la consegüent reducció dels pronoms.

reconeixe’t [reconèixer-te]
estrenye’s [estrènyer-se]
teme’l [témer-lo]
convence-la [convèncer-la]
apareixe’n [aparèixer-ne]
fe’ls-hi [fer-los-hi]

En les obres literàries, també admetem la conversió col·loquial del pronom de primera persona del plural -nos en la forma reduïda ’ns i del pronom de segona persona del plural -vos en les formes -us i -se.

coneixe’ns [conèixer-nos]
vence-us [vèncer-vos]
imaginà’ns-el [imaginar-nos-el]
anà’ns-en [anar-nos-en]
vau emportau-se-la [vau emportar-vos-la]

En les obres literàries, respectem la forma reforçada del pronom en darrere dels pronoms acabats en -s.

ens en anem [ens n’anem]
us en han escrit [us n’han escrit]
els en imprimeixen [els n’imprimeixen]

No s’apostrofa la combinació de pronoms se + us.

Si no us afanyeu, se us escaparà el tren.

Els pronoms demostratius

Considerem emfàtic l’ús de demostratius prescindibles per a comprendre el sentit de la frase i, doncs, l’evitem.

Els treballadors van començar la vaga, que es va estendre als estudiants.
[Els treballadors van començar la vaga i aquesta es va estendre als estudiants.]
Van robar a la senyora Torres i al senyor Recasens. Ell, en adonar-se’n, va córrer a la policia.
[Van robar a la senyora Torres i al senyor Recasens. Aquest, en adonar-se’n, va córrer a la policia.]

Els pronoms relatius

Es manté el pronom feble en després de relatiu quan és afectat per un quantificador.

Ha estat remarcable la programació de concerts d’aquest estiu, dels quals en valorem tres en especial.
D’aquest punt surten diverses rutes, de les quals en comentem algunes tot seguit.
Hi descobrireu uns racons fabulosos, dels quals te n’avanço uns quants.

S’usa indistintament les partícules de i que per a comparar en un grau d’igualtat característiques físiques o psíquiques.

Gasta la mateixa prepotència de son pare.
Té els mateixos ulls que sa germana.

Evitem el gal·licisme és... que amb un canvi de redacció o, si és possible, amb la construcció és... qui (fora dels casos que tingui valor emfàtic).

Esperava amb ànsia la seva trucada.
[Era amb ànsia que esperava la seva trucada.]
Sou vosaltres qui vau fer salat.
[Sou vosaltres que vau fer salat.]
Però: Fou aleshores que es desencadenà una crisi sense precedents.

Preferim el relatiu qui darrere d’article. Darrere de demostratiu es posa el relatiu que.

El qui arribi primer que agafi taula.
Hi va anar amb aquell que els havia fet de guia a Egipte.

Introduïm amb qui les oracions adjectives precedides per una preposició àtona i amb el qual, la qual, els quals i les quals, les precedides per bona part de les preposicions tòniques i les locucions prepositives.

Va fer la consulta a una col·lega en qui tenia confiança.
El crític de l’Avui, segons el qual l’espectacle era decebedor, havia influït en la manca de públic.

Preferim l’ús del relatiu que en lloc de quan en les subordinades temporals.

L’any 1909, que esclatà la Setmana Tràgica, la Lliga virà cap a posicions més conservadores.
[L’any 1909, quan esclatà la Setmana Tràgica, la Lliga virà cap a posicions més conservadores.]
Va ser al maig, que es van conèixer els meus pares.
[Va ser al maig, quan es van conèixer els meus pares.]

Escrivim el relatiu que sense la preposició en com a circumstancial de temps.

Des del 1659, any que Felip IV i Lluís XIV signaren el tractat dels Pirineus, l’ús del català a les comarques nord-catalanes ha patit un retrocés evident.
[Des del 1659, any en què Felip IV i Lluís XIV signaren el tractat dels Pirineus, l’ús del català a les comarques nord-catalanes ha patit un retrocés evident.]
Després de tants anys, en el moment que es van retrobar, no van saber què dir-se.
[Després de tants anys, en el moment en què es van retrobar, no van saber què dir-se.]

Optem per la construcció en què per a referir-nos a complements circumstancials de lloc figurat, tot i que respectem el relatiu on.

Va ser una edició memorable, en què l’assistència de públic va superar totes les expectatives. Conserva una foto on apareix la família completa.

Evitem l’ús del pronom relatiu seguit d’infinitiu, que no és genuí.

No va saber qui podia recomanar-li per a aquell lloc de feina.
[No va saber qui recomanar-li per a aquell lloc de feina.]
Encara no hem decidit on celebrarem el Cap d’Any.
[Encara no hem decidit on celebrar el Cap d’Any.]

Substituïm la combinació de com per l’expressió que no en les frases comparatives. Mantenim el de com en els altres casos, tot i que també es pot alternar amb les formes de la manera que o tal com.

Deixar el món millor que no l’hem trobat.
[Deixar el món millor de com l’hem trobat.]
Depèn de com t’ho miris.
[Depèn de la manera que t’ho miris.]

Emprem la construcció per a què per a expressar la finalitat de l’acció. En canvi, expressem la causa amb el relatiu per què.

No m’ha dit per a què vol les meves dades.
[No m’ha dit per a quina cosa vol les meves dades.]
La dependenta no m’ha explicat per a què serveix.
Però: No m’ha dit per què vol les meves dades.
[No m’ha dit per quin motiu vol les meves dades.]
Per què l’has anat a trobar?

L’ús de mateix (i flexió)

És incorrecte l’ús de mateix, mateixa, mateixos i mateixes com a pronom. El podem substituir per un pronom feble (en o hi) o bé el podem suprimir corregint-ne la redacció.

Havien quedat a l’hotel. S’hi van trobar a l’hora convinguda.
[Havien quedat a l’hotel. Es van trobar al mateix a l’hora convinguda.]
Han recaptat dues tones d’aliments. En distribuiran una bona part entre les víctimes del terratrèmol.
[Han recaptat dues tones d’aliments. Distribuiran una bona part dels mateixos entre les víctimes del terratrèmol.]
Van assistir a l’assaig l’autora i el director de l’obra.
[Van assistir a l’assaig l’autora de l’obra i el director de la mateixa.]