Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
quelonis

Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals…
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La…
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
uricotèlic | uricotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids.
Són uricotèlics els gastròpodes, els insectes, els rèptils llevat dels quelonis i els ocells
rincocèfals
Herpetologia
Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, caracteritzats pel fet de tenir dues fosses temporals completes, un ull pineal ben desenvolupat i vèrtebres de tipus amficèlic amb intercentres.
N'hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus , que actualment només es conserva en alguns illots del N de Nova Zelanda i gaudeix d’una protecció extrema, perquè corria el risc de desaparèixer Es tracta de rèptils que poden arribar als 70 cm de longitud total i s’alimenten d’insectes i d’altres animals de petites dimensions Habiten en galeries, que generalment comparteixen amb els petrells L’estudi de fòssils mesozoics, del període juràssic, ha demostrat que les característiques primitives del grup no han variat al llarg de 200 milions d’anys La filogènia clàssica aparella…
anàpsids
Herpetologia
Subclasse de rèptils formada per individus mancats de fosses temporals.
Són considerats com el grup més primitiu de rèptils Comprèn dos ordres el dels cotilosauris extingits i el dels quelonis
Els dermoquèlids i els quelònids: tortugues marines
Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat i és molt…
placa
Anatomia animal
Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac
escatosos
Herpetologia
Ordre de rèptils de cos allargat i cilíndric, cobert d’escates o plaques còrnies escutiformes, amb l’òrgan copulador del mascle format per dos hemipenis que s’ajunten durant l’erecció i formen un espermatiducte, i amb l’obertura cloacal transversa.
L’os quadrat és mòbil, i l’esquelet cranial presenta una sola fossa temporal Es divideixen en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis La filogènia clàssica aparella els escatosos la tuatara neozelandesa amb els rincocèfals, deixa els crocodilians en una branca parallela on també se situarien els ocells de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu