Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
arabinogalactana
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids formats per unitats d’arabinosa i de galactosa.
Les arabinogalactanes extretes de certs làrixs polímers molt ramificats, de pes molecular 70 000-90 000, solubles en aigua són utilitzades industrialment com a dispersants i emulsionants
xarel·lo
Viticultura
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, resistent a la secada.
Els ceps duren molts anys, i els raïms són poc ramificats, amb peduncle no gaire llarg ni fort La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella
pèl
Botànica
Tricoma de forma fina i allargada.
Els pèls poden ésser simples, ramificats, asteriformes, etc n'hi ha d’unicellulars i de pluricellulars, i tenen funcions diverses, com per exemple la protectora contra la transpiració excessiva o contra la insolació, la secretora, etc
cladònia
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre dels lecideals, d’apotecis foscs o vermells, arrodonits, que viuen sobretot damunt la terra no calcària.
Comprèn moltes espècies, unes de tallus en forma d’esquames, unes altres en forma de trompetes, moltes en forma d’arbrets molt ramificats, fràgils en temps sec Les espècies fruticuloses i de color clar són anomenades popularment molsa blanca
Les clavariàcies
Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai…
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
dendroquirots
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus.
Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella
alcà
Química
Cadascun dels hidrocarburs saturats
de cadena oberta, de fórmula general C n
H₂ n
₊₂ presents en el petroli i en el gas natural.
A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…
Les hookerials
El de les hookerials és un ordre de distribució principalment tropical, de molses pleurocàrpiques amb els fillidis sovint complanats i asimètrics, amb les cèllules grosses, i el peristoma doble o reduït Està representat al nostre país per poques espècies, entre les quals la més típica és Hookeria lucens, que forma, sobre terra i roques molt humides i ombrívoles, gespes de color verd pàllid, constituïdes per plantes de fins a 60 mm, amb els caulidis reptants, esparsament ramificats Els fillidis, fortament complanats, estan ondulats en sec i són grossos 5 × 13 mm, amplament ovals,…
escoftàlmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels pleuronectiformes, de cos romboidal arrodonit, molt alt i més o menys comprimit.
Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina