Resultats de la cerca

Fou professor a Bristol i Londres Estudià els gasos inerts de l’atmosfera, donà una explicació del moviment brownià, descobrí l’heli 1894 amb l’ajuda de PTCleve, l’argó juntament amb Rayleigh 1895, i els altres gasos inerts juntament amb Travers Treballà també amb Soddy en la desintegració del radi 1904 Publicà, entre altres obres, The Gases of the Atmosphere 1896 i Modern Chemistry 1900 El 1904 rebé el premi Nobel de química

El 1739 inicià una brillant carrera a Londres, on el 1761 fou nomenat pintor del rei Jordi III Excellí principalment com a retratista Jordi III National Portrait Gallery, Londres, La reina Carlota Musée du Louvre, París, Sir John Tyrell National Gallery, Dublín i Jean-Jacques Rousseau amb vestit armeni National Gallery, Edimburg

Contribuí al desenvolupament de la vida literària a Edimburg i fundà l’Easy Club 1724 Poeta satíric i humorístic, la seva obra cabdal és, això no obstant, el drama pastoral The Gentle Shepherd 1725 La publicació de The Ever Green 1724, antologia recollida per GBannatyne, marcà nous camins a la poesia escocesa del s XVIII i fou fruit d’una actitud patrioticoliterària que consolidà amb la publicació de The Tea-Table Miscellany 1724-37, recull de balades i cançons d’autors anteriors i contemporanis

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935

Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…