Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
rànids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs que es caracteritzen per la manca de les falanges intercalars cartilaginoses i pel fet de presentar la cintura escapular soldada a la part mitjana i les vèrtebres sacres amb les apòfisis transversals no dilatades.
Són de dimensions mitjanes o relativament grans Saltadors, excavadors, arborícoles, àgils i elegants, ocupen els hàbitats més variats, però en general són formes de vida aquàtica, bé que alguna torna al medi híbrid només en el moment de la reproducció Difosos per tot el planeta, habiten majoritàriament a l’Àfrica El gènere Rana és el més important de la família
Els rànids: granotes típiques
Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora posterior i…
diplasiocels
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs amb el centre de la vèrtebra sacra convex i articulat amb un doble còndil.
Les set primeres vèrtebres són procèliques, i la vuitena és amficèlica No tenen costelles, i la cintura escapular és del tipus firmistern L’ordre comprèn quatre famílies racofòrids, microhílids, frinomèrids i rànids Són de distribució cosmopolita
Biogeografia dels amfibis
Una espècie animal qualsevol es troba allà on pot sobreviure i reproduir-se, i pertot arreu on això es compleix mentre hi hagi pogut accedir des del punt on es formà La distribució és reflex dels requeriments i els límits ecològics i fisiològics i és limitada per barreres geogràfiques, climàtiques o de competència que l’espècie no pot superar La distribució dels continents i dels oceans marca una sèrie de regions biogeogràfiques, definides d’acord amb llur origen, història i situació actual, que contenen faunes i flores determinades que han seguit totes les variacions d’aquestes terres…
Els anurs: granotes i gripaus
La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…
granota
© Paul Ouboter / National Zoological Collection of Surinam
Herpetologia
Nom donat a alguns amfibis de la subclasse dels anurs que pertanyen a les famílies dels pípids, dels hílids, dels braquicefàlids, dels racofòrids i, especialment, dels rànids.
granota peluda
Emoke Dénes (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que rep aquest nom perquè presenta llargues vellositats que penetren en els vasos capil·lars i que hom creu que tenen un paper respiratori.
granota
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…
La vida en aigües i riberes als deserts i subdeserts càlids
Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…