Resultats de la cerca

Es casà 1010 amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona

La invasió japonesa 10 de desembre de 1941 obligà McArthur a abandonar les illes març del 1942 i a la rendició dels últims contingents nord-americans a Batan 9 d’abril i Corregidor 6 de maig La resistència dels guerrillers impedí el control total de les Filipines pels invasors El contraatac aliat s’inicià a Leyte el 20 d’octubre de 1944 anorreada la flota nipona 23-26 d’octubre, fou reconquerit l’arxipèlag i alliberada Manila, després d’una batalla sagnant 3-23 de febrer de 1945

Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels grans abats…

És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta…

Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta , actualment conegut amb el nom de torre del Moro Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta , que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N’Amill, Puigdespí i Montornès Pere de Prenafeta, senyor d’…

El lloc de Bellcaire fou reconquerit per Ermengol IV d’Urgell vers el 1091 Aquest any el comte lliurà l’indret als monjos de Sant Serni de Tavèrnoles, amb l’obligació de refer-ne la torre, repoblar-lo i edificar-hi una església sota l’advocació de santa Maria i de sant Sadurní Amb tot, la inseguretat del lloc i els veïnatges de Lleida i Balaguer islàmics, féu que la repoblació definitiva i estable, i possiblement la construcció de l’església, no es fes fins al segon terç del segle XII D’aquesta església de Santa Maria tan sols sabem que l’any 1171 era sufragània del temple…

Fou utilitzada per la cancelleria catalanoaragonesa en la documentació dirigida als seus súbdits aragonesos i en les relacions diplomàtiques amb la resta dels estats cristians i musulmans de la península Ibèrica i alguna vegada també, especialment al s XV, amb altres estat europeus o africans Aquesta llengua, basada en els parlars de l’alt Aragó, i molt semblant a la llengua literària utilitzada a Navarra a la mateixa època, en un començament, com en el Fuero de Jaca o en els Establimentz també de Jaca, estigué fortament influïda pels parlars occitants a aquesta influència, s’hi sumà la del…

Ocupa una part de l’actual regió administrativa Poitou-Charentes uns 20 000 km i uns 1 500 000 h La capital és Poitiers És un país d’altiplans calcaris juràssics, comprès geogràficament entre els dos antics massissos Armoricà i Central, travessat per relleus i cursos fluvials en sentit NW-SE Predomina l’explotació agrícola-ramadera, amb bestiar boví, alimentat amb conreus de farratge i prats artificials Producció de blat, sègol, blat de moro i vinya Aquesta activitat agrària dóna lloc a una indústria derivada indústria enològica, producció de formatges i mantegues, farines, etc emplaçada…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i després decaigué…

Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i XVIII, fou un…