Resultats de la cerca

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

Situació i presentació El terme municipal de Llers, de 21,28 km 2 , és situat al NW de Figueres, al sector de contacte entre la plana fluvial empordanesa a llevant i els primers contraforts prepirinencs, calcaris turons arrodonits al voltant de 200 m d’altitud, a l’interfluvi de la Muga que forma en un petit tram la frontera amb el terme de Pont de Molins i del Manol que transcorre més a migdia pel veí terme d’Avinyonet Altres límits municipals són Boadella NW, Terrades W, Vilanant SW, Vilafant S, Figueres i Cabanes E Comprèn la vila de Llers, cap tradicional del municipi, els veïnats de la…

Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de…

Situació i presentació El municipi de Borrassà, de 9,45 km 2 , s’estén a l’extrem occidental de la plana alluvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb…

Situació i presentació El terme municipal de Navata, al sector sud-occidental de l’Alt Empordà, té actualment una extensió total de 18,51 km 2 Comprenia el cap de municipi i el poble agregat de Canelles fins el 1969, any en què li fou annexat el veí municipi de Taravaus, de 4,7 km 2 El terme de Taravaus, que s’estén per la vall mitjana del Manol, s’annexà a Vilanant l’any 2001 Més de la meitat de la seva població és disseminada, i l’agrupada se centrà fins el 2001 al petit nucli de Taravaus els masos esparsos formen els petits veïnats de Corts i del Mas Safont El municipi de Navata s’estén…

Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…

Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’…

Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…