Resultats de la cerca

Fou un home d’ideologia conservadora, autor d’un diari de notes familiars i d’esdeveniments locals, que reflecteix les picabaralles entre moderats i progressistes durant els anys centrals del s XIX en una petita localitat de la marina El text fou editat, presentat i anotat per Albert Manent en Fets de Premià de Dalt 1839-1868 1979

Director de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals del 1957 al 1970, procurà modernitzar el servei i estimular les collaboracions amb els historiadors Fundà la revista Centre d’Etudes et de Recherches Catalanes des Archives CERCA, del Centre d’Estudis i de Recerques Catalans, on publicà gran part dels seus treballs, consistents, essencialment, en inventaris, buidatges, edicions de documents, ressenyes, comentaris, etc S’interessà, en especial, per la història de la Universitat de Perpinyà, i publicà, a més de diversos articles, l’ Inventaire analytique de la série D Université de…

Fill d’una família de notaris originària de Girona, el 1595 es casà amb Isabel Samara, filla d’un sastre de Perpinyà Al llarg de la seva vida, anà millorant la seva posició econòmica i social a la capital del Rosselló, fins assolir la condició de familiar del Sant Ofici Pasqual és autor d’unes memòries personals en català i en un estil àgil i planer que abracen el període 1595-1644, tot i que la major part de les anotacions corresponen als anys 1637-41 Les vingudes de les tropes i les campanyes militars a la ratlla de França i, després, el terrible setge de Perpinyà de 1641-42 omplen la major…

Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d…

Vida i obra Professor a Harvard, introduí en els plans d’estudi la història de la cultura, tal com l’entenia la Kulturgeschichte La seva obra més influent és The Rise of the Spanish Empire 1913-34, que despertà l’entusiasme del jove Ferran Soldevila per la manera com sabé comprendre el passat català, fins al punt que aquest el considerà sempre un dels seus mestres Per això li dedicà nombroses recensions en el diari La Publicitat sobretot l’any 1920, coincidint amb l’inici de la seva collaboració, en l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-20 i 1921-26 i en la Revista de Catalunya…

Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una actuació rellevant…

Vida i obra Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà l’any 1853 Membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou home d’idees carlines i el 1870 prengué part en la fundació de l’Associació de Catòlics de Barcelona A més del periodisme i de la traducció, conreà la història L’any 1861 publicà la Historia de Don Francisco II de Nápoles 1861, obra per la qual fou condecorat amb la creu napolitana de l’orde de Francesc I El 1868 fou premiat als Jocs Florals de Barcelona per l’estudi Lo siti de Girona en lo any…

Vida i obra Autor d’un dietari que compongué entre el 1589 i el 1628 intitulat Coses evengudes en la ciutat i regne de València , basat en 3 394 notes manuscrites Tot i ser autor d’una única obra, aquest vicari de la parròquia de Sant Martí de València mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en llengua vernacla del s XVII, i alhora són un testimoni excepcional d’un país que es precipitava cap a una fonda decrepitud social i política Es tenen poques i…

És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…