Resultats de la cerca

Als Països Catalans, els refranys han estat recollits per Joan Amades, Antoni Bulbena i Tusell, Manuel Sanchis Guarner i Estanislau Alberola i Sena i altres, i han estat inclosos a molts diccionaris, especialment al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll

Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”

Publicada a la ciutat d’Eivissa per l’Institut d’Estudis Eivissencs des del 1972 com a represa de la revista Ibiza , en castellà amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l’illa, publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus 1944-50 i per l’Institut d’Estudis Eivissencs 1953-60

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Químic d’ofici, ha publicat obres d’evocació costumista i sobre la llengua i la cultura popular de la comarca del Matarranya en general, i de Calaceit, vila dels pares, en particular Refranyer del Matarranya 1983, Garba Mil paraules de Calaceit 1994, La fauna del Matarranya 1998, Històries i romanços Calaceit entre 1880 i 1930 2001 i Les plantes medicinals del Matarranya 2003 Ha estat editor literari de Toda una vida Memorias de un calaceitano 1997 del seu pare, José Blanc Sanmartín, i De Calaceite a Mauthausen memorias 1905-1976 2005 de Raimundo Suñer

Es manifesta principalment a les cançons i a les rondalles, però també als adagis la revista “Ibiza” publicà un refranyer, les endevinetes n'hi ha una collecció de l’Institut d’Estudis Eivissencs, etc Les rondalles han estat recollides per Joan Castelló i Guasch També n'ha publicada alguna Isidor Macabich i Llobet a Costumbrismo , on l’autor ha aplegat els seus estudis sobre el cançoner, amb diverses sèries de romanços tradicionals el de les germanes captives és el més original, mentre que el d’en Rodriguet és l’únic de tema cidià dels Països Catalans, religiosos, etc, com també…

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…

Vida i obra Soleriestruch fou el sobrenom amb què signà tots els seus escrits L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i amb…

Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…