Resultats de la cerca
Es mostren 2580 resultats
religiós | religiosa
asil religiós
Dret canònic
Història del dret
Immunitat reconeguda al delinqüent o al perseguit que pren per refugi protector un lloc sagrat (temple, altar, territori o ciutat).
La raó del dret d’asil religiós radica en el temor i en el respecte a la protecció de la divinitat El dret d’asil de natura religiosa es troba generalment en tots els pobles primitius En els pobles semites fou molt difós el poble hebreu, tanmateix, en deixà una abundosa informació continguda en els llibres bíblics de la Llei Exode, Deuteronomi, etc També a Grècia tingué valor el dret d’asil, del qual el mite d’Orestes és un document representatiu Els romans originàriament no conegueren aquest dret, puix que llur organització jurídica el feia innecessari, bé que posteriorment, per…
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
Modernisme i antimodernisme religiós
Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit religiós
En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…
A Íl·lici (Alcúdia d’Elx), un àmbit religiós és pavimentat amb un gran mosaic policrom
A Íllici Alcúdia d’Elx, un àmbit religiós datat entre el 350 i el 400 és pavimentat amb un gran mosaic policrom de figures geomètriques i una inscripció grega sense sentit precís Es discuteix si aquest àmbit correspon a una sinagoga o a una basílica paleocristiana
Bartomeu Cucala
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se , seguida d’un tractat per a ben morir València 1524, que fou reimprès repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el s XVI, en català, llatí i castellà
Agustí Antoni Minuart i Parets
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de Vespres Fou prior dels convents de Cervera 1709 i de Barcelona Era membre de l’Acadèmia de Barcelona 1729, de la qual fou director 1734-43 Publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar Reloj de la buena muerte Barcelona 1711, apareguda anònima, un aplec de meditacions per a ús dels membres de la Congregació de la Bona Mort del convent dels agustins de Barcelona, i El solitario en el poblado Barcelona 1744
Josep Batlle
Literatura catalana
Cronista i escriptor religiós.
Religiós franciscà i escultor, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la BUB És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina