Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
salut d’amor
Literatura
Epístola amorosa en vers.
Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o Clam d’amor ,…
Aznar Pardo
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge, Pere Pardo de la…
Gabriel Ferrús
Literatura catalana
Poeta.
Ciutadà de Barcelona i advocat Batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 En ocasió de la mort de Ferran d’Antequera 1416 escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la composició de tema marià Vers tractant de la salutació angelical i l’amorosa Requesta d’amor tençonada , molt convencional De la seva obra poètica, anterior al 1420, cal destacar sobretot una dansa en versos heptasíllabs de caràcter popular, en un català…
Maria Teresa Bertran i Rossell
Literatura catalana
Poeta i narradora, coneguda amb el pseudònim de Teresa d’Arenys.
Installada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan Terra Alta durant una dècada, el 1984 retornaren a Arenys de Mar És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor 1976, un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris 1986, i L’onada 1980 A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món L’any 2009 publicà Versos de vi novell , amb illustracions de Maass, un recull de poemes premiat el 1977 Com a traductora, a més de Dos rèquiems 1997 de RM…
Gabriel Ferrús
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Ciutadà de Barcelona i advocat Batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la composició de tema marià Vers tractant de la salutació angelical i l’amorosa Requesta d’amor tençonada De la seva obra poètica,…
Francesc Alegre
Filosofia
Humanista.
Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm, i del 1480 al 1486 ocupà alguns càrrecs del consell barceloní És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un tribunal que…
destructor
Transports
Classe de vaixell de guerra, el de menor tonatge dels que componen les esquadres, en el qual la velocitat i l’armament preponderen sobre la protecció i l’autonomia.
Originàriament hom l’anomenà destructor de torpediners , perquè era destinat a combatre aquesta classe d’embarcacions El nom fou reduït al de destructor quan les funcions del vaixell esdevingueren més complexes i variades Des de l’aparició, el 1892, dels primers destructors, els anglesos “Hornet” i “Havoc”, construïts a Poplar per la casa Yarrow, de 250 tones de desplaçament, hom n'augmentà gradualment el tonatge, fins el 1922, quan el tractat de Washington el limità a 1 500 tones Les marines de guerra de tots els estats reconegueren la importància que en la lluita posseïa el destructor, el…
Francesc Alegre
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…
Domènec Mascó
Historiografia catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Advocat de la ciutat de València, hi fou jurat el 1378 i el 1386 El 1387 fou nomenat vicecanceller pel rei Joan I i, posteriorment, fou conseller de Martí l’Humà En qualitat de vicecanceller assistí a les Corts de Montsó 1389 i de València 1403 Desenvolupà, encara, altres càrrecs per designació reial Sembla que posseí una notable biblioteca Les seves aportacions en l’àmbit historiogràfic corresponen principalment a treballs erudits sobre aspectes de la legislació o sobre figures de l’administració del regne de València En aquest sentit, convé assenyalar els títols que indica JP…
intèrpret
Electrònica i informàtica
Programa que és capaç no només de traduir les sentències d’un llenguatge font, sinó d’executar-les a requesta de l’usuari.
Presenta conjuntament característiques d’un editor, d’un compilador i d’un programa de control de feina Els llenguatges conversacionals exigeixen ésser processats per intèrprets mentre, a l’inrevés, un llenguatge processat per un intèrpret té, per aquest mateix fet, les característiques conversacionals