Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
capistrat | capistrada
Zoologia
Que té el capistre o el musell molt diferent en color de la resta del plomatge o del pelatge.
parazous
Zoologia
Grup d’animals eucariotes pluricel·lulars sense veritables teixits que constitueixen un nivell d’organització especial, aïllat evolutivament de la resta de metazous.
Inclou solament l’embrancament dels porífers o esponges
calçat | calçada
Zoologia
Dit de l’animal que té la part inferior de les extremitats d’un color diferent del de la resta del cos.
sícon
Zoologia
Tipus d’organització d’algunes esponges, caracteritzades pel fet de tenir el cos en forma de sac, obert a l’exterior per un pseudoòcul, amb una cavitat gastral o utricular, no revestida interiorment de coanòcits, que comunica amb l’exterior per molts canals aferents.
La cavitat de l’utricle resta entapissada per pinacòcits d’origen ectodèrmic Aquesta organització és típica de certes esponges calcàries, com les del gènere Sycon , comú a la Mediterrània
cranc de fons
IOLR. Guy Paz Barcode of Life Data Systems (cc-by-nc)
Zoologia
És el cranc braquiür mediterrani que viu a més fondària (1.000 m).
Com la resta de les espècies del gènere Gerynidae , fa migracions horitzontals durant la posta, període després del qual mascles i femelles se separen i s’installen a diferent profunditat Té interès comercial
gastrozooide
Zoologia
Cadascun dels pòlips d’una colònia polimorfa de cnidaris encarregats de portar a terme la presa i la digestió dels aliments comunitaris.
Tenen la forma típica dels pòlips, amb una cavitat central i un orifici bucoanal envoltat per uns tentacles carregats de cnidoblasts Es comuniquen amb la resta de la colònia a través de l’estoló, hidrocaules i hidrorizes
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
xatrac becllarg
Pedro N. Ramalho (CC BY 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 41 cm, semblant al xatrac, però amb les plomes de la part posterior del pili lleugerament allargades i el bec més llarg i tot l’any negre, amb la punta groga.
Habita a les costes de la mar del Nord, la mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l’illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals de l’Àfrica A la resta dels Països Catalans és migratori
bipinnària
Zoologia
Larva planctònica típica dels equinoderms asteroïdeus.
Té forma triangular i és còncava ventralment, amb dues bandes ciliades sinuoses, una de preoral i una altra de circumoral les vores de la depressió ventral originen lateralment uns lòbuls allargats i simètrics En alguns asteroïdeus la larva bipinnària experimenta directament la metamorfosi i roman pelàgica, mentre que a la resta dels asteroïdeus es transforma en una altra larva, la braquiolària
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània