Resultats de la cerca

Entrà al Conservatori de París el 1807, on fou alumne de PJ Garat a partir del 1811 Realitzà el seu debut a la capital francesa amb La caravane du Caire , d’AEM Grétry, el 1813, i dos anys després, al King’s Theatre de Londres amb Adelasia ed Alderano , de S Mayr El primer paper principal que interpretà fou el de Comte d’Almaviva en Les noces de Fígaro , el 1819, al Théâtre-Italien Participà en l’estrena el 1820 de Marguerite d’Anjou , de G Meyerbeer, al Teatro alla Scala de Milà Des del 1827 fins al 1853, any aquest darrer en què es retirà definitivament dels escenaris,…

Estudià guitarra al Conservatori Nacional de Buenos Aires, del qual fou catedràtica posteriorment Formà duet amb Miquel Llobet i actuà a les principals sales de concert d’arreu del món Alguns dels guitarristes més importants de les darreres generacions estudiaren amb ella Es retirà a viure a Barcelona

Concertista precoç, fou deixeble del violinista André Robberechts i, després, de P Baillot al Conservatori de París El 1826 fou nomenat violí solista de Guillem I d’Holanda Feu concerts per tot Europa i del 1823 al 1852 fou catedràtic de violí al Conservatori de Brusselles Es retirà a causa de la pèrdua de visió que sofria Tant l’estil interpretatiu com l’obra compositiva de Bériot són hereus de la millor tradició violinística italofrancesa

Entre el 1860 i el 1863 estudià a Viena amb Joseph Hellmesberger Posteriorment inicià la seva tasca docent als conservatoris de Moscou i Leipzig Estrenà el Concert per a violí de Cajkovskij, i del 1890 al 1894 fou solista de l’Orquestra Simfònica de Nova York El 1895 es traslladà a Manchester, on fou director del Royal College of Music Formà un quartet que dugué el seu nom, i a qui E Elgar dedicà el seu Quartet en mi menor Es retirà el 1921

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Deixeble de JN Prell, entre el 1837 i el 1868 actuà com a solista a l’orquestra de l’Òpera de París A més, a partir del 1831, feu gires per Alemanya i França Publicà un mètode per a l’estudi del violoncel, i compongué diferents peces per a aquest instrument -estudis i peces de concert-, la majoria oblidades Es retirà a Hamburg el 1868, any en què abandonà les seves obligacions professionals a París per dedicar-se a la docència i a la composició

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà

Estudià a la Universitat Humboldt de Berlín amb H Abert i H Schering, EM Hornbostel i A Sachs Treballà a la Universitat de Berlín 1934-45 i el 1953 fou nomenat director del departament històric de l’Institut de Musicologia, al qual estigué vinculat fins que es retirà el 1971 Del 1963 al 1967 ensenyà a la Universitat Tècnica de Berlín Els seus treballs inicials tractaren sobre temes organològics, però la major part de la seva recerca s’orientà vers la música tradicional i l’etnomusicologia Fou el responsable de diverses iniciatives editorials en el camp de la música tradicional

Filla de l’actor Teodor Bonaplata , es casà amb el mestre Llorenç Bau , que la inicià en el repertori operístic Debutà a Milà amb l’ Aïda de G Verdi, i dugué a terme una important carrera internacional, especialment amb el repertori verdià A Barcelona, el 1902 fou l’estrella en l’estrena de Cristoforo Colombo d’A Franchetti, i el 1903 protagonitzà la primera representació de Tosca , de G Puccini El 1904 es retirà i es dedicà a l’ensenyament del cant La seva filla, Carme Bau i Bonaplata , fou també cantant, i el seu fill Llorenç Bou-Bonaplata , productor cinematogràfic

Fill del també compositor Santos de Aliseda, formà part de la capella musical de la catedral de Granada entre el 1557 i el 1577, any en què s’ordenà de sacerdot El 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral, càrrec en què succeí el seu pare i que mantingué fins que es retirà, el 1589 Fou un dels primers mestres de capella de la catedral granadina amb obligació d’escriure música, no solament chanzonetas i entremesos, sinó també polifonia litúrgica Escriví bàsicament música religiosa motets, lamentacions i dues misses, avui perdudes El seu estil està molt influït per…