Resultats de la cerca

Quan obre els ulls es fa de dia, i quan els clou es fa de nit Del seu alè depenen també l’estiu i l’hivern

La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes adultes només…

A Praga fou el redactor de la revista Světová literatura , traductor, escriptor i guionista de cinema, entre altres activitats Exiliat el 1968 per la seva activitat dissident en la primavera de Praga , des del 1970 fou professor de literatura angloamericana de la Universitat de Toronto, on fundà el 1971 una de les més importants editorials dels exiliats txecs, 68 Publishers, des d’on publicà molts llibres d’autors txecs que circulaven clandestinament per l’aleshores Txecoslovàquia comunista Entre els més notables llibres de narracions destaquen Zbabělci ‘Els covards’, 1958, Legenda Emöke 1963…

La boca és voltada de cirrus Té una aleta contínua, de tipus primitiu, interrompuda només per l’espiracle i l’anus, el qual ocupa una posició ventral El tegument és semitransparent i permet d’observar els òrgans interns El pla d’organització, molt primitiu, és pròxim al de l’arquetip dels vertebrats La musculatura és disposada metamèricament i els miòmers formen un angle dirigit endavant El notocordi forma l’eix del cos i es prolonga cap a l’extremitat anterior formant un rostre Els adults són unisexuals Les larves menen una vida pelàgica Viu, en posició vertical, enterrat a la…

Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com  El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993,  Antoni Tàpies Certeses sentides 2000,  La ciutat del dissens Espai comú i…

Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…

De formació autodidàctica, collaborà entre el 1899 i el 1900 a “La Creu del Montseny” i després a L’Atlàntida , “El Diluvio Ilustrado”, “La Creu del Montseny”, “Pèl & Ploma”, “Catalònia” i “Revista Catalana” També fou redactor de “Joventut” i de “Catalunya Artística” La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust, Pasqua florida 1905…

Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva Echa leśne ‘Els ecos del bosc’, 1944,  Niepokój ‘Angoixa’, 1947, List do ludożerców ‘Carta als antropòfags’, 1950, Uśmiechy 'Somriures', 1955, Poemat otwarty ‘Poema obert’, 1956, Głos Anonima ‘Veu anònima’, 1960,  Et in…

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal…