Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Rosàcia. Rinofima
Patologia humana
La rosàcia és un trastorn de causa desconeguda, caracteritzat per l’aparició d’àrees de pell envermellides, amb els vasos sanguinis dilatats, sobre les quals es formen pàpules i pústules Es localitza típicament a la cara, sobretot en la zona central, tot i que es pot estendre a d’altres àrees Aquest trastorn se sol presentar entre 30 anys i 50 Actualment, hom no en coneix l’origen, però s’han proposat diverses teories que l’atribuïen a una alteració congènita, el consum excessiu de cafè o alcohol, o trastorns gastrointestinals Cap d’aquestes hipòtesis no ha estat confirmada Això…
rosaci | rosàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala i actinomorfa amb cinc pètals d’ungla curta i limbe gros.
acne
De dalt a baix, formació de l’acne
© Fototeca.cat
Patologia humana
Afecció de l’aparell pilosebaci, motivada per una infecció dels barbs o per una inflamació de les glàndules sebàcies, que produeix lesions sobreelevades i pustuloses.
L' acne comuna és deguda a irregularitats endocrines que, en provocar un augment de la quantitat de certes substàncies hormonals circulants en la sang, alteren el capteniment de l’aparell pilosebaci Apareix primordialment a la pubertat i en els anys de la primera joventut, i cedeix espontàniament una vegada arriba la maduresa L' acne pustulosa , l' acne indurada , l' acne flegmonosa o l' acne excoriada són variants de l’acne comuna en les quals ha aparegut, de més a més, un procés pustulós, d’induració, flegmonós o d’excoriació Amb quadres clínics diferents, i també per causes diferents, cal…
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…
rosàcies
Flor de l'arç blanc (Crataegus monogyna)
© Philippe Surmely / Fotolia.com
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes llenyoses o herbàcies, amb fulles simples o compostes, alternes i estipulades, amb flors normalment regulars, hermafrodites, pentàmeres, de periant doble i d’ovari súper, ínfer o semiínfer, i amb fruits diversos.
Consten d’aproximadament 3000 espècies, d’arreu del món, però més abundants als països temperats de l’hemisferi nord Rosàcies més destacades Agrimonia eupatoria serverola, agrimònia, herberola Alchemilla sp alquemilla Alchemilla alpina herba desinflamatòria Alchemilla vulgaris pota de lleó Chaenomeles japonica codonyer del Japó Chrysobalanus icaco icac Cotoneaster integerrimus cornera Cotoneaster tomentosus o nebrodensis cornera tomentosa Crataegus azarolus atzeroler, soroller Crataegus monogyna arç blanc, espí blanc, espinalb Cydonia oblonga codonyer Dryas octopetala driade Eriobotrya…
Els xífids: peix espasa
La família dels xífids, que a la nostra mar té únicament un representant, és formada per peixos de cos allargat i de secció cilíndrica que tenen el cap prolongat en un rostre o espasa , llarg, aixafat i de secció oval Els adults no presenten les escates que, tot i ésser rudimentàries, en els exemplars joves constitueixen una superfície rugosa A cada costat del peduncle caudal hi ha una quilla La boca és gran i la mandíbula inferior molt aguda a cada costat, el maxillar sobrepassa la vertical que coincideix amb l’extrem posterior de l’ull no hi ha dents ni a les mandíbules ni al vòmer dels…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
clavell de pastor
Calvell de pastor
Lino Veronesi (CC BY-NC-ND)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, cespitosa, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges ascendents, fulles linears, acuminades, trinervades, i flors de calze llarg, recobert per les cinc o sis esquames subulades del calicle, i corol·la purpúria o rosàcia, sovint amb un cercle de taques més fosques entorn del centre.
Es fa en pastures seques de muntanya
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…