Resultats de la cerca

Als segles XI i XII el poblament rural de la Catalunya Vella va experimentar profundes transformacions Les villae deixaren de ser el marc per excellència de l’hàbitat, i foren substituïdes per la parrochia A la consolidació d’aquesta seguiria, per una part, la configuració d’un poblament dispers, representat pels masos i, per altra part, la configuració de dos tipus de poblament agrupat que es desenvoluparen successivament les sagreres i les villes Aquestes noves formes de poblament, lluny de limitar-se a expressar una realitat de la geografia humana, reflectien una important reorganització…

Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer sembla que és una allusió a una anterior promulgació de pau i treva assemblea de pau i treva del 1022

El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’excomunió amb…

Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici així s’originaren…

El primer esment conegut de l’església de Sant Esteve de Nabiners o de Nabinerols és del 1008 1010, en la publicació sacramental del testament de Vidal, que deixà unes peces de terra a l’església de Sant Sadurní de Nabiners i a l’església de Sant Esteve in villa Nabinerolos , respectivament Aquesta distinció entre ambdues viles, Nabiners Sobirà i Nabiners Jussà, apareix en altres documents del segle XI també en la donació que el 1067 feia Guillem Bernat a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila de Nabiners o Nabinerols, que limitava pel S amb Nabiners Sobirà L’any 1076 Arnau, fill de…

Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc Al…

L’actual edifici és a la vora del mas el Vilar, dins la parròquia de Timoneda El 5 de febrer de 1094, “ Ugo, femina ”, filla de Guillem, i el seu fill Ponç donaren a Santa Maria de Solsona els alous, les cases i altres béns que tenien a Timoneda, inclosa també l’església de Santa Maria “ ecclesiam cognomine Sancta Maria ”, amb les seves sagreres Tots aquests béns eren “ in apenditio Sancte Eulalie in praefata Timoneda ”, dins el comtat d’Urgell, i al lloc anomenat “ ipsum Vilarem de Barino ” L’església de Santa Maria era esmentada dues vegades més, fent ús del diminutiu “…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb…

Situació Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església ECSA - S Palomar L’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar presideix el petit poble de l’Aleixar, prop de la confluència de la riera de la Mussara i de la Vila, al peu del puig de Rocanys Mapa 33-17445 Situació 31TCF363633 Per a arribar-hi, cal prendre a Reus la carretera N-420 i desviar-se a mà dreta pel trencall que mena a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana CPO Història L’esment més reculat del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a…