Resultats de la cerca
Es mostren 360 resultats
Déu nostre senyor
Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè (Adonai) i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament (gr: κύριος), aplica indistintament a Déu i a Crist.
El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu
senyor Esteve
Literatura catalana
Protagonista de L’auca del senyor Esteve (1907), de Santiago Rusiñol.
Desenvolupament enciclopèdic Anteriorment a la publicacióde la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de…
senyor Esteve
Protagonista central de
L'auca del senyor Esteve , de Santiago Rusiñol.
El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o el petit burgès, de vida tranquilla, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art que viu al marge de la política La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar 1907 els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “…
L’auca del senyor Esteve
Novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 i de la qual feu una versió escènica en cinc actes, que era acabada el 1910 i fou estrenada el 1917.
Rusiñol explica la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, “La Puntual”, que el seu avi havia fundat el 1830 La novella, amb un llenguatge elaborat prenent com a patró la parla dels barris de la ciutat vella, se serví d’una tècnica de caricatura humorística que sovint voreja el sarcasme i amb la qual presenta una galeria de tipus i situacions lleugerament deshumanitzats A l’obra de teatre, estructurada amb rigor i superior a la novella, disminueix el sarcasme i el personatge central guanya en complexitat d’altra banda, les necessitats de…
L’auca del senyor Esteve
Literatura catalana
Novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el↑ senyor Esteve , un comerciant arquetípic dela petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar L’obra va resseguint la vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a dedicar-se exclusivament a la seva botiga de vetes i fils La Puntual i que es casa amb Tomaseta, una dona del seu mateix tarannà, i té un fill, en Ramonet Aquest darrer personatge, amb la…
L’auca del senyor Esteve
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció, dirigida per Lucas Argilés y Ruiz del Valle.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Troya Films Madrid ARGUMENT La peça teatral homònima 1907 de Santiago Rusiñol GUIÓ Adrià Gual adaptació FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal, Giuseppe Sessia AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA Enric Morera INTERPRETACIÓ Enric Borràs Sr Esteve, Josefina Tàpias, Gerard Peña, Teodor Busquets, Josep Santpere, Enric Guitart, José María Lado, Joaquim Montero, Matilde Xatort, Anita Giner Soler, Josep Acuaviva, Josep Giner, Mercè Nicolau ESTRENA Barcelona, 08051929 , Madrid, 19041930 Sinopsi Els trenta anys d’història de la merceria La Puntual…
Monturiol, el senyor del mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 105 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT FBellmunt, Albert Mas-Griera, Xavier Moret, Ramon Barnils GUIÓ FBellmunt FOTOGRAFIA Javier GSalmones Eatmancolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Jordi Puig MÚSICA Manel Camp, Jordi Nogueras SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Abel Folk Narcís Monturiol, Jordi Bosch Martí Carlé, Josep Montanyès Josep Missé, Elena Pérez-Llorca Emília Mata, Xabier Elorriaga Josep Lluís Xifré, Ramon Madaula Josep Maria Pascual, Paco Morán un accionista ESTRENA Barcelona, 23041993 PREMIS Cartagena…
l’Enterrament del senyor d’Orgaz
Pintura
Mural d’El Greco (480 per 360 cm) conegut per L’enterrament del comte d’Orgaz, pintat per a la parròquia de Santo Tomé de Toledo (1586-88), on és conservat.
Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina
Beelzebub
Mitologia
Bíblia
Divinitat filistea venerada a Ecron.
Al Nou Testament apareix el mot Beelzebul ‘senyor dels fems’, deformació de l’anterior, aplicat despectivament al príncep dels dimonis
comtat de la Granja
Història
Títol concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura).
Passà als Dávalos, als Pardo i als Agrela La senyoria de la Granja de Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina