Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
tacticitat
Química
Ordenació configuracional d’una cadena polimèrica que conté àtoms de carboni asimètrics.
D’acord amb això, els polímers que presenten una ordenació regular són anomenats tàctics , i els que presenten una ordenació aleatòria atàctics A més, els polímers tàctics poden ésser isotàctics , quan tots els àtoms de la cadena tenen la mateixa configuració relativa respecte a aquesta, i sindiotàctics , quan la tenen alternada La tacticitat influeix notablement sobre les propietats físiques dels polímers, i és important en el cas de les poliolefines
tacte
Biologia
Sentit pel qual són apreciades les qualitats palpables dels objectes.
L’òrgan del tacte pot ésser la pell, especialment la de les mans, però en els artròpodes i en d’altres invertebrats, el sentit del tacte és localitzat en els pèls tàctics, situats en els palps, les antenes i en altres parts del cos
submarí
Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de superimmersió En els submarins moderns, han estat…
André Beaufre
Història
Militar
General francès i escriptor especialitzat en estratègia.
Estudià a l’Acadèmia de Saint-Cyr Participà en el desembarcament aliat al nord d’Àfrica el 1942 i serví a la Indoxina 1947-48 i 1951-52 Designat cap del grup d’estudis tàctics interaliats, cooperà a la creació de les idees estratègiques de l’OTAN El 1955 anà a Algèria, i el 1956 comandà l’exèrcit francès en l’expedició a Suez Cap de l’estat major adjunt del SHAPE 1958, representà França en el grup permanent de l’OTAN a Washington Deixà l’exèrcit el 1961 Entre altres obres, és autor d’ Introduction à la stratégie 1963, Dissuasion et stratégie 1964, Le Drame de 1940 1965, L’OTAN et l’Europe…
al·lòfon
Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
antimíssils
Militar
Dit del míssil o sistema d’arma utilitzat per a la intercepció dels míssils enemics.
Al final de la dècada dels seixanta del s XX, tant els EUA com l’URSS havien posat a punt míssils antimíssils que, generalment mitjançant explosions nuclears, podien destruir ICBM Inter-Continental Ballistic Missile enemics a la darrera fase de la seva trajectòria Aquests sistemes, dits ABM Anti-Ballistic-Missile, el desenvolupament dels quals fou paralitzat el 1972 per acord entre les dues superpotències, disposaven d’exemplars com el Nike-X americà i el Galoix soviètic, que malgrat no ésser capaços de deturar un atac, podien interceptar míssils intercontinentals aïllats Poc després començà…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…
Les guerres
En aquest mapa s’han marcat els conflictes armats més importants esdevinguts des del final de la Segona Guerra Mundial En cada cas s’esmenta el nom més corrent, juntament amb els anys d’inici i acabament formal de les hostilitats Solament es consignen les guerres pròpiament dites, entre bàndols estructurats i amb una certa entitat reconeguda deixant de banda, per tant, nombrosos fets violents, cops d’estat, guerrilles, terrorismes i revolucions que han marcat aquesta època, malgrat que hagin pogut ocasionar mals seriosos Els períodes indicats són els de més activitat, que en alguns casos…
polímer
A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…