Resultats de la cerca

Les figures principals, anomenades arcans majors, són 22 i expressen la història de l’evolució del món i dels progressos humans Cada tarot té alhora un número que permet de combinar-los entre ells d’acord amb unes tècniques molt complicades i una numerologia secreta

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre A la primera exposició individual l’any 1969 presentà gravats, activitat que centrà els primers anys de la seva trajectòria Posteriorment ha conreat la pintura, en la qual el dibuix té un protagonisme destacat Empra un llenguatge realista centrat en la figura, a voltes amb certes connotacions simbòliques o màgiques Forma part del grup “Tarot”

La seva difusió, bé que generalment clandestina, és notablement elevada, fins i tot en països d’un grau elevat de civilització Hom empra les cartes ordinàries o les simbòliques anomenades tarots En el primer cas, l’endevinador identifica el consultant amb una figura del joc tenint en compte la seva edat, el sexe i altres característiques personals, i extreu, per un procediment variable, les cartes que donen suport a la predicció Generalment aquesta és formulada en termes estereotipats referits a uns tòpics convencionals viatges, fortuna, amor, negocis, herències, salut, etc Més vinculat amb…

Doctor en farmàcia 1874, residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’ Esbart de Vic 1867 collaborà a La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Veu de Catalunya , La Veu de Montserrat  i la Gazeta Vigatana Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major 1878 i la viola amb Penediment 1892 en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921 La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat…

Serveixen per a jugar joc de cartes, practicar exercicis de manipulació i illusionisme o per a l’endevinació cartomància També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques al s XVIII eren freqüents les allusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc o satíriques allusives a personatges públics o mites populars, exaltant les virtuts cíviques durant la Revolució Francesa, etc Hom atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient Índia i Xina, i llur introducció a Europa als àrabs i als croats els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom àrab de na'īb…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la vida cultural…

Desenvolupament enciclopèdic La novella narra la iniciació d’Adrià Guinart, un noi jove, que abandona la seva família i marxa a la guerra les diverses històries que presencia o li expliquen, marcades pel misteri, l’onirisme i fins i tot l’esoterisme, fan que maduri al llarg d’una única nit, el temps simbòlic de la novella Dividida en tres parts, l’inici de la novella evoca la infantesa d’Adrià, de sobrenom Caïm, que a la nit abandona una família singular i misteriosa, per participar en la guerra Al llarg d’aquest viatge, Adrià troba una sèrie de personatges que viuen en espais solitaris,…

Vida i obra Fill de farmacèutic, feu els primers estudis i el batxillerat a Vic, i, una vegada llicenciat i doctorat 1873 en farmàcia, s’hi establí definitivament, hi exercí la professió en establiment propi, fou professor defisiologia i història natural a l’institut de segon ensenyament, participà en la vida cultural de la ciutat i en la gestió del govern municipal i hi desenvolupà la seva carrera literària Ja d’estudiant, collaborà amb articles a “El Eco de la Montaña” de Vic, el 1865, i a “La Barretina”, el 1868, per celebrar la vinguda de felibres i de poetes castellans a la desena festa…