Resultats de la cerca
Es mostren 15921 resultats
temps oficial
Astronomia
Física
Temps vàlid per a tots els llocs situats dins un mateix fus horari, que correspon al temps civil dels llocs que són en un determinat meridià geogràfic, situat dins el fus que hom pren com a referència.
Per raons pràctiques, alguns estats adopten en certes èpoques de l’any un valor del temps que difereix en una o dues hores del valor corresponent al seu fus Proposat al començament del segle XX, a la Primera Guerra Mundial, el canvi d’hora es feu extensiu a tota l'Europa occidental, amb l’objectiu d’estalviar carbó Posteriorment, amb la crisi del petroli 1974, hom en recuperà l’aplicació, que des d’aleshores s’ha mantingut Hom parla d’ horari d’hivern quan a l’octubre els rellotges es retarden una hora, i d’ horari d’estiu quan al març s’avancen una hora En alguns casos, el…
temps sideral
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual al valor de l’angle horari d’un estel o d’un punt de l’esfera celeste que hom pren com a referència, a l’instant considerat.
Normalment, en aquest darrer cas, hom fa servir el punt Àries com a punt de referència
temps llum
Astronomia
Física
Temps que triga la llum a recórrer una distància determinada.
La unitat més emprada de temps llum és l’any llum o any de llum
temps
Música
Unitat mètrica (metre) situada entre el compàs, més gran (un compàs és format per diversos temps), i la divisió, més petita (diverses divisions formen un temps).
L’accent mètric de cadascun dels temps que formen un compàs és diferent segons si el seu començament coincideix o no amb el començament del compàs El primer temps, és a dir, l’únic el començament del qual se superposa amb el del compàs, és el temps mètricament més accentuat Per aquest motiu sol anomenar-se temps fort, temps greu, etc La resta, menys accentuats mètricament, solen rebre, en contraposició, el nom de temps febles, lleus, etc
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que…
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’…
temps
Música
Part o divisió del compàs.
Els temps es divideixen segons l’accentuació en forts i febles Els forts són els primers temps de cada compàs Els altres temps són qualificats de febles
temps
Religió
Dimensió de l’existència, pròpia de l’home, en contraposició a l’eternitat, en tant que és característica dels déus i dels homes divinitzats.
Totes les religions estableixen una distinció entre el temps profà , que respon a la definició anterior, i el temps sagrat , constituït per moments temporals determinats hores, dies, anys que hom considera vinculats amb l’eternitat divina, és a dir, santificats per mitjà de ritus específics, normalment acompanyats de l’abstenció de les activitats profanes
temps
Transcurs del temps com a quantitat variable, factor o constant que altera altres variables o que és afectat per elles.