Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
tens | tensa
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica dotada d’una concentració d’energia bucal superior a la d’altres emissions.
Així es manifesten típicament les consonants sordes, per oposició a les consonants sonores o fluixes
estimulació elèctrica transcutània dels nervis
Biologia
Tècnica d’electroteràpia amb finalitats analgèsiques.
Consisteix en l’estimulació de fibres nervioses de la pell amb corrents elèctrics de freqüència baixa amb la finalitat de modular la transmissió de la sensació de dolor a l’encèfal que té lloc a través de la medulla espinal Sol emprar-se com a mètode coadjuvant en diferents tractaments contra el dolor, principalment en malalts de càncer i en tècniques de part natural La seva eficàcia és controvertida en alguns sectors mèdics, però té l’avantatge de no presentar efectes secundaris
Noves tecnologies i noves dependències
Educació
Les noves tecnologies són un signe normal d’un progrés que pot ampliar les teves possibilitats de comunicació i ajudar-te molt en els estudis No han de comportar cap problema si en fas un ús controlat, però, si n’abuses, poden tenir efectes negatius Els avantatges Els avantatges que, en general, poden comportar les noves tecnologies de la informació i la comunicació són Fàcil accés a informació necessària per als estudis o d’interès general Desenvolupament d’habilitats i capacitats Nova pràctica relacional sense necessitat de presència física El mòbil com a medi de pertinença i d’integració…
relaxat | relaxada
Fonètica i fonologia
Dit de l’expressió fònica emesa amb una tensió articulatòria inferior a la normal.
A nivell d’un enunciat asseveratiu, els sons relaxats compareixen típicament a l’últim sector, acompanyats d’un augment compensatori de durada Per oposició a so tens o tònic, equival també a àton
ratinadora
Indústria tèxtil
Màquina per a ratinar o frisar que consta d’una taula elàstica inferior i d’una post superior folrada de pelfa de pèl curt o d’un material aspre.
El teixit tens passa lentament entre totes dues La post superior fa pressió contra el teixit i al mateix temps fa una sèrie de moviments alternatius que produeixen el frisatge del pèl del teixit
oposició
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Relació existent entre tots els elements homogenis d’un sistema lingüístic (fonemes, formes, funcions, significats, etc) per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
Entre dos o més fonemes posicionalment commutables dins una llengua donada, la commutabilitat consisteix a examinar si aquests fonemes tenen la capacitat de canviar el significat d’una seqüència en permutar-se dintre contexts idèntics Així, doncs, hom dirà que en català p i m s’oposen per tal com existeixen parelles d’expressions, com ara pa i mà, capa i cama , llop llom , etc, que es distingeixen semànticament a partir de la permutació d’aquells segments En aquest sentit, un fonema és un segment mínim funcional, és a dir, oposable almenys a un altre segment mínim Els factors fonètics que…
organdisatge
Indústria tèxtil
Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per transformar-los en organdí, basat en l’acció de l’àcid sulfúric de 52° Bé i a 50-60° C sobre el cotó, que prèviament pot haver estat merceritzat.
Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent
Josep Nogué i Roca
Literatura catalana
Metge i escriptor.
S’especialitzà en homeopatia, i publicà Hahnemann su tiempo y su doctrina 1893, Cirugía y Homeopatía 1884 i un tractament homeopàtic del còlera Escriví també obres teatrals en català — Deliri de grandesa 1897, Tant tens tant vals 1899, Un marit modelo o el pa de casa 1902—, i en castellà — Ángela 1898, Los desheredados 1901—
tapís
Indústria tèxtil
Art
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, emprat generalment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació del qual constitueix l’art de la tapisseria
.
L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina