Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Thais Soha-Escolar Ela

Thais Soha-Escolar Ela
FEDERACIÓ CATALANA DE GIMNÀSTICA
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana
hetera
Història
Entre els grecs antics, cortesana d’un nivell cultural i artístic en general força elevat.
Com que el paper de la muller legítima tenia un relleu escàs en el si de la família, les heteres tingueren un paper important en la societat grega sobretot a Atenes i gaudiren d’una notable consideració per llur refinament estètic i espiritual Aspàsia, Thaïs, Friné, la model d’Apelles i de Praxíteles, en són exemples cèlebres
Renée Fleming
Música
Soprano nord-americana.
Graduada a la Universitat de Nova York, amplià estudis a Europa amb A Augér i E Schwarzkopf i a l’Opera Center de la Juilliard School of Music de Nova York 1983-87 Debutà el 1989 a la New York City Opera La Bohème i el 1992 al Metropolitan Les noces de Fígaro Ha esdevingut una de les sopranes més destacades de la seva generació, molt especialment com a intèrpret de les òperes de W A Mozart Ha enregistrat nombrosos discs i el 1998 estrenà Streetcar Named , d’André Previn, a San Francisco Debutà el 2007 al Liceu amb Thaïs d’J Massenet El 2008 rebé el premi Polar, considerat el Nobel de la…
Geneviève Vix
Música
Soprano francesa.
Estudià cant al Conservatori de París i debutà a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat el 1906 Cinc anys més tard participà en l’estrena de L’heure espagnole M Ravel i també cantà en les primeres funcions íntegres de Les contes d’Hoffmann El 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, i posteriorment entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Chicago, amb la qual realitzà diverses gires arreu dels Estats Units L’any 1922 interpretà els papers titulars de Salome R Strauss i Thaïs J Massenet L’any 1925 es retirà dels escenaris, després d’una pèrdua progressiva de la veu…
Ninon Vallin
Música
Soprano francesa.
Estudià música a Lió i debutà el 1912 a l’Òpera Còmica de París com a Micaela Carmen Especialitzada en el repertori d’òpera i opereta francesa, actuà amb èxit en obres de G Bizet, G Charpentier i J Massenet, i també feu incursions en l’òpera italiana, amb autors com G Puccini, R Leoncavallo o O Respighi Debutà la temporada 1916-17 al Teatro alla Scala de Milà, on cantà diverses òperes italianes, franceses i alemanyes El 1916 es presentà amb Faust al Teatro Colón de Buenos Aires, escenari que revisità al llarg dels vint anys següents El 1920 interpretà el paper titular de Thaïs J Massenet a…
Jules Massenet
Cartell anunciador de l’òpera Ariane de Jules Massenet
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià a París, amb Bazin i A Thomas, i guanyà el premi de Roma 1863 NHReber l’animà a compondre Es donà a conèixer amb l’òpera còmica La grand’tante 1867, i es consagrà amb Le roi de Lahore 1877 El 1878 ingressà al conservatori de París, on fou mestre d’ABruneau, GPierné, GCharpentier, FSchmitt i altres Assolí nous èxits amb Hérodiade 1881 i, sobretot, amb Manon Manon Lescaut 1884, de fama universal, i Le Cid 1885 Es mostrà hàbil en l’orquestració i amatent al corrent verista italià, especialment amb Werther 1892, Thaïs 1894 i La Navarraise 1894, fet que li valgué crítiques També es…
Georges Thill
Música
Tenor francès.
Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació com a cantant a Nàpols Debutà el 1924 a l’Òpera de París amb Thaïs i hi cantà regularment fins el 1940, destacant-se en un repertori variat, que inclogué papers d’òperes de R Wagner, H Berlioz, G Meyerbeer, J Massenet, G Rossini, G Puccini i C Saint-Saëns, entre d’altres També actuà al Teatro alla Scala de Milà i el 1928 es presentà al Covent Garden de Londres, escenari que visità en successives ocasions La temporada 1931-32 fou Romeo Roméo et Juliette , de Ch Gounod al Metropolitan de Nova York L’any…
Arthur Friedheim
Música
Pianista, director, compositor i professor alemany.
Estudià amb Anton Rubinstein i posteriorment amb Franz Liszt, del qual arribà a ser íntim collaborador i secretari La seva fama com a pianista es basà precisament en la manera d’interpretar les obres del seu mestre, i en el fet de propagar-les per l’Amèrica del Nord, on visqué entre el 1891 i el 1895 i des del 1915 fins a la seva mort Dugué a terme una important activitat com a docent i impartí classes a Munic, Manchester, Chicago, Toronto i Nova York Treballà en l’edició de les obres de Chopin i escriví un llibre sobre F Liszt Entre les seves composicions cal destacar l’obertura The Hero of…
khmer
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic de raça sud-mongòlida, barrejada amb elements blancs procedents de l’Índia, i de llengua austroasiàtica que constitueix l’estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja, i poblacions minoritàries al Vietnam, Laos i Tailàndia.
Els khmers són originaris de l’Índia, i arribaren per mar a la península d’Indoxina pels voltants del s I Formaren un important reialme al curs baix del riu Mekong i hi introduïren les grans religions originàries de l’Índia primer l’hinduisme, en el seu aspecte xivaïta, i cap al s II el budisme La influència de l’art indi és evident en les obres dutes a terme entre els ss II i V, però posteriorment l’art khmer adquirí una personalitat extraordinària, especialment en l’arquitectura en pedra, cortesana i religiosa, l’escultura, les arts menors i les aplicades Les realitzacions khmers arribaren…
Anatole France
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès François-Anatole Thibault
.
Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918 i La vie en…