Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tocòleg | tocòloga
Pere Puig i Roig
Metge tocòleg.
Estudià a Barcelona, on es llicencià 1915 Inicialment exercí també la puericultura Fou director tocòleg dels serveis de la lluita contra la mortalitat infantil Treballà en puericultura prenatal i higiene de l’embaràs i ha publicat, a més de nombroses observacions d’obstetrícia, Puericultura Libro dedicado a las madres, Para una generación mejor i Descendencia sana , entre altres
Pere Nubiola i Espinós
Metge tocòleg.
Estudià medicina a Barcelona, rebé una gran influència de Turró i fou deixeble de Fargas Des del 1917 fou catedràtic d’obstetrícia a la Universitat de Barcelona i un dels millors mestres del seu temps Publicà nombrosos treballs de l’especialitat i de divulgació, entre els quals Per quan s’és mare, Bateig per necessitat , etc Fou cofundador de la Revista Española de Obstetricia i Ginecología Fou el primer a Catalunya que practicà la pubiotomia i la diagnosi de gestació amb el mètode d’Abder Halden
John Hunter
Cirurgià escocès.
Deixeble del seu germà William —tocòleg famós— i de Pott, fou metge militar, professor d’anatomia i cirurgià reial Investigà sobre el procés inflamatori, el xoc i les malalties venèries Féu innovacions tècniques en alguns tractaments quirúrgics És autor de A Treatise on the Blood, Inflammation and Gun-shot wounds ‘Tractat sobre la sang, la inflamació i les ferides per arma de foc’, 1794
Sebastià Recasens i Girol
Medicina
Metge.
Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà Publicà Tratado de obstetricia , de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología , a més de moltes altres obres professionals Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la…
Ignac Fülöp Semmelweis
Tocòleg hongarès, més conegut pel nom alemany d’Ignaz Semmelweis.
Les seves investigacions en la primera clínica maternal de Viena i, després, al Rochuskrankenhaus de Pest li feren comprendre que la causa de la febre puerperal era la infecció provocada per les manipulacions dels mateixos metges i llevadores en les parteres Observà que la incidència d’infeccions en aquestes era molt superior quan havien estat ateses per metges que quan ho havien estat per llevadores, les quals es rentaven les mans amb més freqüència, hipòtesi que comprovà experimentalment el 1847 La seva obra més important és Die Ätiologie, der Begriff und die Prophylaxis des Kindbettfiebers…
El que cal saber de l’herpes simple
Patologia humana
L’herpes simple és una infecció vírica que es manifesta amb l’aparició de petites vesícules doloroses en la pell o les mucoses La infecció és deguda a l’ Herpesvirüs hominis , el tipus 1 del qual causa lesions per sobre la cintura, mentre que el tipus 2 afecta la zona genital Quan una persona pateix una infecció herpètica, el virus roman a l’interior de l’organisme en estat latent durant tota la vida En un petit percentatge de la població, causa reactivacions repetides i desencadenades per les primeres exposicions al sol durant l’estiu, les menstruacions, els estats d’estrès i d’altres…
Alteracions cromosòmiques
Patologia humana
Genètica
Definició Hom anomena alteracions o aberracions cromosòmiques les anomalies en la dotació cromosòmica d’un individu, ja sigui en l’estructura dels cromosomes o en el nombre en què es presenten, que poden causar avortaments, diverses malformacions congènites —de vegades greus i fins mortals— o bé un conjunt de trets físics particulars juntament amb diverses dis-funcions entre les quals destaca l’endarreriment mental Freqüència Les alteracions cromosòmiques són freqüents, per bé que de vegades les repercussions són mínimes i no arriben ni tan sols a ésser diagnosticades, mentre que en altres…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…