Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
toluïdina
Química
Cadascuna de les tres amines aromàtiques isomèriques derivades formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup amino.
Són, totes tres, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics, i presenten una elevada toxicitat Hom les obté per reducció dels nitrotoluens corresponents Són emprades en la preparació de colorants l’isòmer orto és la matèria primera per a la fabricació de la sacarina i el para és emprat com a reactiu analític
porpra d’anilina
Química
El més antic colorant sintètic d’interès comercial.
Fou obtingut per WHPerkin el 1856 i consisteix en una barreja de composts originada per l’oxidació amb dicromat potàssic d’anilina impurificada per o -toluïdina El seu interès és purament històric
benzopurpurina 4B
©
Química
Pólvores marronoses, solubles en aigua, hidròxid sòdic, àcid sulfúric, etanol, acetona i cellosolve
i pràcticament insolubles en els altres solvents orgànics.
És preparada a partir de la sal de diazoni derivada de la o -toluïdina i del 4-amino-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada per a tenyir cotó i raió viscós, com a reactiu analític per a detectar Al, Mg, Hg, Ag i U i com a colorant biològic
safranina
Química
Cadascun dels membres d’una família de colorants derivats de la fenazina
, que pertanyen a la sèrie dels colorants azínics.
Són colorants bàsics, generalment vermells, aptes per a la tinció de la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní Les safranines són emprades en les tincions biològiques, especialment en microbiologia tinció de Gram La safranina- T, de fórmula i que hom obté per oxidació en medi àcid d’una mescla de 2-metil-1,4-fenilendiamina, o -toluïdina i anilina, en constitueix un exemple característic
fucsina
Química
Colorant que pertany a la família de la pararosanilina.
Conté un grup CH 3 en posició orto - amb relació a un grup NH 3 Hom l’obté per oxidació de mescles equimoleculars d’anilina i orto- i para -toluïdina amb àcid arsènic La dissolució aquosa de fucsina, de color vermell, es descolora amb l’àcid sulfurós i agafa un color violeta per acció dels aldehids assaigs de Schiff Dóna lloc als colorants de trifenilmetà
pararosanilina
Química
Compost derivat del trifenilmetà
.
És un sòlid cristallí incolor que es fon a 205°C Hom l’obté per oxidació d’una barreja de toluïdina i anilina Es dissol en àcid clorhídric i dóna la forma acolorida vermella Aquesta pot ésser obtinguda directament a partir de l’anilina i formaldehid, tractant el producte resultant amb clorur d’anilini, en presència d’un oxidant Com a colorant, pertany al grup dels colorants de tina , emprats en la tinció del cotó
primulina
Química
Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio-p-toluïdina.
Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó
bromatometria
Química
Part de la volumetria que inclou els mètodes d’anàlisi en els quals el reactiu valorant és una solució de bromat de potassi.
Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de iode i molts d’…
Els cianòfits o cianobacteris
L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…