Resultats de la cerca

Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la…

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

Escriví sainets com La reunió de Jacinto , Cada u de son temple , Des de València a París , Fugint de l’anguila , Mil duros i tartaneta i Mariquita l’estanquera Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, en collaboració amb els músics Salvador Giner El roder i Vicent Díez i Peydró València a la matinada , La gent de tro , Les barraques 1900, Plors i alegries 1917, etc Publicà un miracle L’incrèdul convertit 1878

Fou redactor en cap d' El Cuento del Dumenche 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a Pensat i Fet , Teatro Valencià 1925, La Matraca 1916, etc Fou un dels fundadors de Nostra Novella 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal citar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de la “…

Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, per al qual escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar El segon fill, Rafael Torromé i Ros València 1861 —…

Doctor en teologia per París 1534, fou catedràtic, a València, de lògica 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Participà en el concili de Trento en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja Eficaç collaborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una influència capital sobre la vida intellectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal 1584, vicecanceller de la universitat i paborde de la seu 1590 És autor d’un acte sacramental en castellà Auto de…

Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas , que fou representada el mateix any davant Germana i el marcgravi Joan de Brandenburg-Ansbach L’obra, discreta sàtira dels costums de l’època, amb diàlegs en castellà i català hi ha també un personatge que parla portuguès, reuneix molts dels elements de la tradició popular i costumista i constitueix una de les…

Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis Es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d’infanteria És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les escrites amb motiu de la visita de Felip II a la ciutat de València, aparegudes el 1586 el 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro L’obra que…

Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester Cavaller Es doctorà en lleis a València 1673 Secretari de la diputació i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Membre i després president de l’acadèmia de l’Alcàsser, formà part també de la de la Mare de Déu dels Desamparats 1685, on explicà perspectiva, de la del Marquès de Villatorcas, de Josep de Castellví i Coloma 1690, i la del comte d’Alcúdia Fou perseguit per filipista És autor de les comèdies Bayle de la justicia de amor y desdén , Ayre, tierra y mar son fuego , El amor y la esperanza en palacio , representades els anys 1680, 1682 i 1690 a…