Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
capital ètic
Sociologia
Assumpció pràctica d’un conjunt de valors fonamentals compartits per tots els actors socials d’un país i que estimula el seu ple desenvolupament, i el converteix en un espai moral on és possible una vida digna i amb sentit per al conjunt dels seus ciutadans.
Més enllà de la importància del capital físic recursos naturals, el capital econòmic recursos financers, el capital humà el grau de formació de les persones, el capital intellectual la capacitat d’innovació de les organitzacions i el capital social el nivell d’activitat de la societat civil, en el món globalitzat actual pren una rellevància especial per al desenvolupament el capital ètic els valors fonamentals compartits per la ciutadania, els nivells de transparència, el grau de compliment dels acords o l’assumpció de deures per part dels ciutadans La manca de capital ètic fa…
contracultura
Sociologia
Expressió amb què hom designa les manifestacions sociològiques, polítiques i artístiques vigents sobretot a la dècada del 1970 caracteritzades per l’esperit rebel, àcrata i subvertidor dels valors tradicionals del món occidental i desenvolupat.
Lligada sobretot a la joventut, la contracultura aparegué a mitjandècada del 1960 EUA on rebé el nom de ‘underground’, que ha passat a Europa i a certs països europeus Entre els precedents, cal esmentar el moviment beat Hom cita com a primeresdeveniment contracultural les activitats dels provos provo, però les expressions més típiques foren els hippies hippy i els fets de Maig del 1968 Foren vehicle dels valors i la forma de vida contraculturals el rock-and-roll, el còmic, certs corrents de les arts plàstiques com el pop art i literats com W Burroughs o Ch Bukowski Bé que el…
pedagogia social
Sociologia
Disciplina que tracta dels mètodes i els coneixements necessaris per a dur a terme una intervenció sobre col·lectius o individus mitjançant la creació o presentació d’estímuls tendents a la producció de comportaments que responguin a uns valors considerats educatius.
Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc de partida Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades de les quals…
cultura organitzativa
Sociologia
Conjunt de valors compartits pels membres d’una organització.
Es manifesta en comportaments i expressions culturals propis —símbols, cerimònies, rituals, llenguatge, estil de comunicació, entre d’altres— que orienten l’actitud de les persones que la integren i determinen la manera de relacionar-se de l’entitat tant a l’interior com en l’exterior La cultura de l’organització influeix lògicament en les motivacions i en el grau d’implicació i el compromís que els treballadors tenen amb l’empresa
reproducció cultural
Sociologia
Transmissió dels valors i les normes culturals d’una generació a la següent.
Permet que es preservin al llarg del temps les experiències culturals en el si d’una família o d’un grup social determinat En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció cultural PBourdieu considera que el capital cultural és un instrument al servei de la reproducció i legitimació de les estructures de desigualtat social
Ronald Franklin Inglehart
© LSA - University of Michigan
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats,…
llar unipersonal
Sociologia
Llar formada per una sola persona.
Els canvis en el sistema de valors i en les formes de vida que s’han imposat en les societats occidentals reflecteixen una tendència dominant cap a la reducció de les dimensions de la llar, amb un creixement important de les llars unipersonals Malgrat tot, encara domina l’estructura de la llar nuclear centrada en la parella
situació contradictòria de classe
Sociologia
Situació en què es troba un treballador assalariat administratiu d’una empresa que aspira a portar un estil de vida burgès per tal de diferenciar-se i desmarcar-se socialment dels altres treballadors de l’empresa.
És una situació ambivalent en què un assalariat de coll blanc s’identifica amb els valors consumistes i aspira a diferenciar-se i desmarcar-se socialment dels treballadors de l’empresa de coll blau Aquesta situació es pot donar, fins i tot, en casos en què el personal administratiu cobra menys que els treballadors manuals dins de la pròpia empresa
imitació
Sociologia
Terme ideat pel sociòleg Gabriel Tarde que denota el procés pel qual tenen lloc els vincles que conformen la societat.
Segons Tarde, la imitació possibilita crear relacions duradores i comunes entre els homes, i s’inscriu en el drama de la vida quotidiana Hom no imita tant la persona com el que representa i, per tant, és el grup que es capta a través d’ella En el cas de conductes desviades, té lloc la recerca d’altres grups de referència per tal de poder generar noves conductes i nous valors
Raymond Boudon
Sociologia
Sociòleg francès.
Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i Alexis de…