Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Els cal·lionímids: dragons
Callionímids de la mar catalana 1 dragó ver Callionymus lyra , mascle 1a i femella 1b , 2 dragó maculat C maculatus , mascle 2a i femella 2b , 3 dragó banyut C risso , 4 dragó marbrat C reticulatus i 5 dragó vermell Synchiropus phaeton no s’ha representat el dragó petit Callionymus pusillus , amb bandes argentines als flancs, molt menys abundant Carlos Moreno La família dels callionímids és conformada per espècies de cos allargat i més o menys deprimit a la regió del cap, que és ample i subtriangular, amb un rostre lleugerament prolongat, uns ulls grossos, ovalats i dirigits cap…
negundo
Botànica
Jardineria
Arbre dioic de la família de les aceràcies, de fins 20 m d’alt, de fulles compostes oposades, imparipinnades, amb els folíols dentats irregularment, de flors apètales verdoses, les masculines en corimbe i les femenines en raïm pèndul, i de fruits en disàmara.
Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental
rovelló
zaca (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 15 cm d’ample, primerament convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós, amb taques verdoses, de làmines decurrents i de làtex de color vermell vinós o vermell violaci.
Es fa en pinedes És un dels bolets més apreciats i més consumits als Països Catalans
bolet de pi
© California Academy of Sciences / Jo-Ann Ordano
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de barret groc de sofre amb el centre torrat, de 3 a 7 cm de diàmetre, de làmines primerament grogues, després verdoses i al final fosques, de peu allargat i de carn amarga, no comestible.
Es fa sovint sobre soques i arrels podrides de tota mena d’arbres, formant flotes denses on els barrets inferiors es taquen de bru fosc a causa de les espores dels que resten damunt
te bord
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual o perennant, de la família de les quenopodiàcies, de 40 a 120 cm d’alçada, pubèrula, d’olor forta, de fulles lanceolades, dentades o fistonades; de flors verdoses, disposades en inflorescències paniculiformes i fulloses, i de fruits en núcula.
És una herba ruderal de procedència americana Gaudeix de propietats vermífugues i estomacals
auró
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i escròfules L'…
potamogetonàcies
Botànica
Família d’helobials constituïda per plantes herbàcies aquàtiques, submergides o flotants, de fulles simples, de flors petites, verdoses, unisexuals o hermafrodites, aclamídies o amb un periant d’origen estaminal, reunides en espigues o en espàdixs, i de fruits normalment en núcula o en drupa.
Comprèn unes 120 espècies, d’aigua dolça i salada Potamogetonàcies més destacades Cymodocea nodosa cimodocea , algueró Posidonia sp posidònia Posidonia oceanica altina , alga de vidriers Potamogeton sp potamogèton Zostera sp zostera Zostera marina alga de mar Zostera nana algueró
ruibarbre
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies robustes, de la família de les poligonàcies, de rizomes grossos, de fulles simples, amples, enteres o lobulades i proveïdes d’òcrea, de flors verdoses, blanquinoses o vermelloses, amb sis divisions periantals, arranjades en inflorescències tirsoides, i de fruits en núcula valvada.
Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina Rofficinale , són oficinals, amb propietats tòniques i laxants Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins
Les poligonàcies
Poligonàcies 1 Passacamins Polygonum aviculared a planta sencera, de port decumbent, fulles lanceolades i flors menudes, poc aparents x 0,5 b flor seccionada x 7 c fruit ja madur, en forma de petita núcula, parcialment envoltat pels tèpals x 7 2 Brot de Bilderdykia convolvulus , de tiges volubles i fulles sagitades x 0,5 3 Rumex acetosella subspècie angiocarpus a aspecte general d’aquesta petita agrella anual x 0,5 b fruit madur x 5 4 Rumex crispus a fruit cobert per les tres valves tèpals transformats, amples i enteres x 8 b fruit nu x 8 5 R pulcher a flor masculina, amb dos verticils…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina