Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
Els batracoïdiformes
Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…
glàndula bucal
Biologia
Zoologia
Cadascuna de les glàndules que vessen llurs secrecions a la boca; solen ésser digestives (salivals i mucoses aïllades) i de funció ofensiva (verinoses, anticoagulants) o defensiva (salivals, repugnatòries).
anurs
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un…
cefalòpodes
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
araneids
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…
Botulisme
Patologia humana
Definició El botulisme o alantiasi és una intoxicació molt greu —i sovint mortal— bé que poc freqüent al nostre medi És deguda a l’entrada a l’organisme, en general per via digestiva, d’una toxina elaborada per un bacteri anomenat Clostridium botulinum Causes i freqüència El Clostridium botulinum és un bacteri grampositiu que pertany al gènere Clostridium , àmpliament distribuït pel terra i els sediments aquosos, molt resistent a la calor i la dessecació, i que quan es troba en medis anaerobis, és a dir, mancats d’oxigen, elabora una exotoxina molt potent, l’anomenada exotoxina botulínica ,…
Toxicitat dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…
terafòsids
Entomologia
Família d’aràcnids de l’ordre del araneids que comprèn nombroses espècies d’aranyes grosses amb l’abdomen no segmentat i fileres terminals; són molt verinoses, i algunes fins i tot mortals per a l’home.
Habiten sobretot a les cavitats del sòl i els arbres, a les regions tropicals El representant més important és la migale
Serp d’aigua
Morfologia La serp d’aigua o colobra d’aigua Natrix maura és anomenada també colobra viperina per la seva semblança morfològica amb els vipèrids, que l’animal pot exagerar a voluntat encara que la seva coloració no és exacta a la d’aquesta família, pot dilatar les mandíbules fins que el cap esdevé triangular i ataca de manera semblant, xiulant al mateix temps Normalment, és de color bru clar amb taques fosques o amb un inici de línia en ziga-zaga fosca Hàbitat/Xavier Moreno Aquesta és una serp mitjana, de cos relativament gruixut, que pot arribar als 100 cm, però que sovint és més curta El…